Vaig sortir de L’Escala per la Ronda Pedró i, passats uns 200 metres, a l'arribar al monument a la Flama Olímpica, l’Ampadòfor (foto 2019), vaig girar a la dreta per agafar el molt ben arreglat camí de Ronda, amb un primer tram de dunes i pins. Vaig seguir els senyals grocs i blancs en un parell de vegades per acostar-me més al mar i perquè no es fes tan monòton.
El bonic passeig té una llargada de 2 km., forma part del magnífic Golf de Roses (foto anterior any 2021) i és paral·lel a les platges d’Empúries: rec del Molí, Portitxol (foto) i Les Muscleres, on comencen les ruïnes de l'important Recinte arqueològic d’Empúries (foto any 2019), una joia de jaciment que representa 1000 anys d’història sense discontinuïtat.
Aquí hi trobem
el Mirador de la Flama (foto 2023), lloc on l’any 1992 va arribar la flama olímpica de
Grècia per poder inaugurar els Jocs Olímpics de Barcelona 92.
A l'arribar a Sant Martí d’Empúries, es veu una bonica
casa (foto 2023) i, just darrera l’església de Sant Martí (foto 2019), de
façana rectangular.
L’antiga Emporion va esdevenir porta d’entrada de les
civilitzacions grega i romana a la península, a través de la Mediterrània (2
fotos).
Al sortir de Sant Martí
cap el nord, hi ha un carrer i, si ens acostem a la sorra, també hi ha un
caminet però està en bastant mal estat. A partir de a l’any 2019 el
caminet esta tancat per preservar les dunes, pel que hi anat sempre pel carrer
asfaltat fins el pont de ferro (a l’any
2023 el carrer estava encimentat i molt ben arreglat).
Vaig passar per platja del Riuet o d’Empúries i després de travessar la desembocadura del riu Vell per un pont de ferro (foto , segueixen les platges de les Dunes, cortal de la vila o de la Xarraca, can Sopa, can Nera, can Martinet, Sant Pere Pescador i La Gola (foto), totes elles amb càmpings arran de sorra i, a més, una zona molt freqüentada per surfistes de tot el món, degut als vents i corrents d’aire al llarg de tot l’any.
Des de la platja del
Riuet fins la de les Dunes i en alguns trams posteriors, bona part en el terme municipal de Sant Pere Pescador, es pot anar per un camí de terra dura paral·lel a la sorra que facilita
molt poder caminar.
El municipi interior de Sant Pere Pescador, que està a 3 km. d’aquí, té una façana marítima de 5 km. que va des de l’antiga desembocadura del Fluvià, al costat d’Empúries, fins a l’actual, a tocar de l’estany de la Llarga.
A continuació em vaig
trobar a la desembocadura del riu Fluvià
i, com havia sigut una primavera molt plujosa, l’aigua arribava amb força
al mar, pel que vaig haver de demanar a una barca que em passés a l'altra banda
de riu. A l’any 2021, no hi havia cap barca però vaig
poder travessar el riu caminant ja que l’aigua m’arribava a la cintura. A l’any
2022, degut a la falta d’aigua el riu no travessava la platja i per lo tant es
podia seguir per la sorra sense mollar-t ’he els peus. I el 2023 no us dic com estava (foto) per la
sequera que estem patint.
Després vaig seguir per la platja de Les Comes (nudista) però, al cap de pocs metres, davant d'un càmping que tenia una aixeta a l'exterior que em va servir per rentar-me els peus i tornar-me a calçar, hi havia un cartell indicant que estava prohibit el pas per la platja entre l'1 d’abril i el 30 de juny per la nidificació d’aus.
Des de la sortida de
L’Escala fins aquí hi ha 11 quilòmetres de platja dels quals, bastants trams,
són per pistes paral·leles i d’altres no hi ha més remei que anar per la
mateixa sorra. Al setembre del 2019 vaig seguir per la platja,
aquesta vegada vaig anar quasi tot el trajecte per la sorra a tocar de l’aigua
on trenquen les ones ja que permet anar descalç i la sorra no s’enfonsa, sent
més fàcil caminar. A l’any 2021 la platja de Les Comes estava plena de petxines
i de troncs d’arbre. Al 2022 i el 2023 segueix tot igual.
Així vaig anar fins a
passar la Muga ja que l’aigua no arriba al mar i es pot travessar per la sorra
(foto 2019). Als anys 2021, 2022 i 2023 la Muga baixava amb una mica
d’aigua però es podia travessar tranquil·lament per la sorra.
La façana marítima de Castelló d’Empúries va des de la Gola del Fluvià actual fins a Roses i té 7 km.
A
l’any 2020 vaig arribar-me amb cotxe al municipi interior de Castelló
d’Empúries, antiga capital del comptat. Un viatge al passat medieval d’aquesta
vila amb mil anys d’història i amb un nombrós patrimoni històric.
Hi
destaca la basílica de Santa Maria, d’estil gòtic (2 fotos), amb la porta
principal anomenada Portal de la Gallarda, la torre rectangular o torre-portal
(foto).
També
hi destaca el rec del molí (foto), que a l’època medieval l’aigua feia
funcionar els tres molins que hi havia al llarg del seu recorregut a tocar de
la muralla (foto).
I el convent
de Sant Domènec i Palau Comtal (foto), actualment casa de la Vila i diferents
serveis municipals, a més del barri jueu, les sinagogues, el rentador públic,
les sitges a la Plaça del Gra i diferents convents: Santa Clara, Santa
Magdalena o Sant Agustí, etc.
Tornant
a la platja, de seguida ja comença el passeig d’Empuriabrava, on hi ha una
dutxa per poder calçar-te i, de pas, buscar un lloc per dinar.
En
total han sigut quasi 11 km. seguits d’anar per la platja però no se’m va fer
gens pesat ja que és molt agradable que l’aigua et vagi mullant els peus.
A
partir d’aquí vaig anar a buscar l’Avinguda d’Europa i després a la dreta pel
carrer Migjorn (carril bici) fins la paret de la Rubina Resort, agafant el
carrer que surt a l’esquerre: Barraca Nova (primer asfaltat però al cap de pocs
metres de terra) i que passa per diverses tanques amb cavalls.
Al
final a la dreta i el següent encreuament a l’esquerre, al cap de 100 metres
s’arriba a una pista reservada per a bicis i caminaires que et porta fins a la
rotonda d’entrada als canals de Sta. Margarida, a 4 km. de Roses, i inici del
terme municipal.
L’airosa corba
del golf de Roses, des de L’Escala fins a Roses, va ser creada per segles de
paciència del vell Ter, del Fluvià i de la Muga en desembocar.
Avui
he fet un total de 25 km. dels quals quasi la meitat han sigut per les platges.
A
partir d’aquí, primer pel carrer paral·lel a la carretera i després per la
mateixa carretera, vaig arribar a Roses, passant per la Ciutadella (foto).
RUTA INICIAL: Al
trobar-me la platja tancada, vaig seguir les marques del GR cap a l’interior
per agafar la ruta de la Massona i
anar cap a la masia del Cortalet, el
centre administratiu i tècnic del parc
natural dels aiguamolls de l’Empordà. Aquesta ruta passa entre estanys,
llacunes, canyissars i també tenim la possibilitat de veure les aus des dels
diferents observatoris que trobem pel camí. A dalt de l’observatori Senillosa,
a uns 20 metres d’alçada, es pot veure pràcticament tota l'extensió del Parc
Natural dels Aiguamolls de L’Empordà, un immens espai humit entre el Fluvià i la Muga, que reuneix més de 300 espècies d’ocells i gran quantitat de fauna
autòctona (3 fotos).
Al sortir del Cortalet vaig
envoltar el seu estany i, per un camí ample de terra que se’m va fer molt
pesat, em vaig dirigir cap a l’estany
Europa, passant per una gran planta depuradora (foto amb Empuriabrava
darrera) i, a continuació, un pont de fusta per travessar el riu Muga (foto).
A l'altre costat trobem un petit
parc i les primeres cases de l’espectacular urbanització d’Empuriabrava, amb
els seus 33 quilòmetres de canals artificials navegables i els milers de
cases arran de l’aigua amb el seu corresponent iot lligat.
Vaig agafar el carrer que surt
recta i, al segon carrer transversal després del canal principal, vaig girar a
l’esquerra per anar a trobar la cruïlla de la carretera de Roses a Figueres,
final d’etapa, per agafar el bus que em portà cap a l’estació de Figueres i el
tren cap a Barcelona.
A partir de la Marina i la platja d’Empuriabrava es troba l’ampla i llarga platja Salvatge o de la Rubina, a
continuació els canals de la urbanització de Santa Margarida, el Far i,
després, ja venen les platges de Salatar, Rastell, dels Pescadors o de la
Perola, aquestes dues últimes incloses dins la platja Gran de Roses.
A Roses destaca la seva Ciutadella, declarada conjunt
històric-artístic l’any 1961 i que aplega vestigis de diferents èpoques i
ocupacions (primer els grecs, més tard els romans i els visigòtics i, a partir
de l’edat mitjana, fins i tot els francesos varies vegades).
També tenim el Passeig Marítim, l’església de Sta. Maria, la Casa Mallol
(modernista), la vistosa Badia de Roses i el Moll Comercial, esportiu i
pesquer dins l'important Port.
