diumenge, 3 de maig de 2015

11ª etapa - Cadaqués / Far Cap de Creus / Port de la Selva


11a ETAPA – CADAQUÉS / FAR CAP DE CREUS / PORT DE LA SELVA – 30 KM. – ALÇADA ACUM.: 1.651 metres – de 9 a 18 hores (6 hores)


En l’etapa d'avui vaig seguir els senyals vermells i verds que, sortint de Cadaqués (foto), seguint el voral del mar fins cala Es Poal i agafant el carrer de la Miranda, pugen cap a l’ermita de Sant Baldiri (foto) amb el seu cementiri i que passa per Portlligat, amb la casa-estudi ara museu de Salvador Dalí (2 fotos), lloc de veneració de molts seguidors seus i amb unes vistes perfectes cap el mar que segur el van inspirar molt.


Just davant de les barques posades a la sorra es troba l’illa de Portlligat. A l'altre costat de la platja, de pedres i aigües estancades i poc interessant per banyar-se, està la Punta d'en Noves, on hi ha un caminet que de seguida arriba a la platja de Sant Antoni, plena de barques de pescadors.

Pujant per l'últim carrer que hem deixat enrere, es passa pel costat de platja de s’Alqueria Petita i, uns metres abans d'enllaçar amb la carretera que va de Cadaqués al Cap de Creus, a la dreta hi ha un senyal que indica el corriol que ens porta cap el Cap de Creus, amb un paisatge molt diferent.

A l’any 2017 vaig veure que el camí habitual estava tallat però amb un cartell que deia que, al cap de 50 metres, començava el nou camí que portava directament a s’Alqueria Gran.
A l’any 2014, al costat de la platja de s’Alqueria Petita, vaig fer un caminet que sembla que va cap a una casa però que, al cap de poc, es converteix amb un camí de ronda que va a s’Alqueria Gran (foto), les dues de grava i sorra.

Després el corriol segueix, per l’altra banda, per un camí que dóna la volta a Punta de s’Alqueria (foto) i Cap d’en Roig per un tram sense senyalitzar, i travessant una urbanització, el carrer tot recte, al final de l’última casa segueix el corriol que porta a cala Jonquet (foto), molt resguardada i tranquil·la, un bonic racó d’aigües tranquil·les.


















Seguint el camí senyalitzat al costat d'una finca privada s’arriba a la platja d’en Lluis, nudista i amb còdols plans i, a continuació, per un corriol sobre pedres, s’arriba a platja de Guillola (foto), de grava i còdols.
Pujant pel camí / torrent vaig enllaçar amb una pista i, al cap de poc, trobem el Camí Antic al Cap de Creus, marcat amb els senyals del GR, enllaçant amb la ruta de l'any anterior.

Aquest bonic corriol entre parets de pedra seca i amb pujades i baixades força suaus (foto) ens permet envoltar la Badia de Guillola, passant pel rec des Jonquet, i veure la platja d’en Lluis (foto).



Més endavant vénen les cales Torta, Seca, Bona i Freda, petites i lluny del camí, i Jugadora (foto amb el far del Cap de Creus al fons i foto amb Cadaqués al fons des de l’altra banda - foto 2016), de sorra fina i nudista, i a partir d’aquí ve una forta pujada fins la carretera.




A la següent corba a la dreta trobarem una rampa vertical que puja fins el far del Cap de Creus (foto). A l'iniciar l’última pujada podem veure cala Fredosa a sota (foto 2016), nudista, amb grava i amb les restes d’un antic embarcador que es va fer servir abans que si fes la carretera que arriba ara al far.


El far va ser construït a mitjan del segle XIX sobre els fonaments d’una antiga torre de guaita. La seva llum té un abast de més de 60 metres. Es troba a l’extrem més oriental de la Península Ibèrica i és el punt on el Pirineu s’aboca al mar. En aquest entorn afloren pacients les roques més antigues de Catalunya, els esquistos grisencs que apareixen interromputs per filons blancs i rojos de pegmatites.


Amb compte amb el bar de sota el far, ja que a l’any 2017 la gerra de cervesa la cobren a 5€ ¡¡
Vaig fer un recorregut per la punta de Cap de Creus seguint els senyals de color vermell del terra i els diferents cartells de senyalització, passant per sobre la cova de s’Infern (accessible des del mar) i el mirador de la punta del Cap, on es veuen les illes de s’Encalladora i Massa d’Oros o Sa Rata (2 fotos). Aquest és el lloc escollit per a molta gent per a anar a veure, l'1 de gener de cada any, la sortida del sol i també és el començament de la ruta GR11 que travessa els Pirineus.



Molt a prop del far hi ha l'antiga casa dels carabiners, actualment convertida en habitacions i també en restaurant.

Per sortir del Cap de Creus vaig agafar un tram de carretera asfaltada i, al cap d'1 km., a la dreta ve un corriol que baixa cap a cala Culip (foto anterior des del restaurant del far amb Llançà al fons), amb l'antiga caseta de pescadors a una part de la cala de pedres petites i l'embarcador amb una mica de sorra a  l'altra banda (foto).


Pel costat contrari surt una pista de ciment que recorre el paratge de Tudela (foto) on, a partir dels anys seixanta, es va construir una urbanització (Club Mediterranée) però que, gràcies al suport popular, ara està totalment enderrocada.



En aquest peculiar paratge es passa per les cales: Culleró, petita, de sorra i amb l'illa davant; Tudela, de roca i grava; i al final del Pla de Tudela, la de les Agulles, de sorra i molt petita, totes de prohibit accés.


També tenim el Racó d’en Gabarra, el Racó d’en Colom (foto maqueta de la urbanització) i els miradors: del Dispensari, Gran Sala i Pamperris, amb una magnífica vista de la Mar d’Amunt (foto) i del Pla de Tudela.



Les capricioses i curioses roques del Cap de Creus en general però d’aquest indret en especial, han estat batejades pels habitants de la zona amb noms ben dispars com la roca d'Es Camell - el filo de pegmatita més extens de tot el Cap de Creus - (foto), s’Aliga - el mes elevat - (foto), o de la Tortuga, degut a les seves diferents formes (foto).

  


















Per sortir del Pla de Tudela es passa per un pàrquing i, al trobar el creuament amb la carretera que va cap a Cadaqués, vaig anar-hi uns metres però en direcció al Cap de Creus. Molt a prop i seguint els senyals del GR11 a la dreta, em portaren per un camí cap el coll de ses Portes i, més endavant, es creua de nou la carretera asfaltada ja que el camí continua a l’altra banda.

Després de passar per una casa rural d’Els Rabassers de Baix (foto 2016 anterior amb cavall inclòs), comença una pista de terra i pedres que vaig seguir una bona estona, passant per les runes de la casa d'Els Rabassers de Dalt, un desviament a cala Prona i cala s'Arena, fins arribar a prop del Serrat del Camp Nou, on hi ha un encreuament.


L’any 2016 vaig anar recte seguint les marques del GR11 (encara que recomano la ruta dels anys anteriors), i just al costat d’un cartell molt original (foto 2016), vaig agafar el corriol que surt a la dreta.




Després d’un bon tram i d’una baixada bastant pronunciada i les corresponents pujades per passar el Clot del Fitó (torrent natural de cala Tavallera), es passa per les runes de Mas Vell i, deixant l’entrada a can Paltré, surt un corriol a la dreta que vaig agafar seguint els senyals del GR que va cap a l’ermita de Sant Baldiri i, a partir d’aquí, continuar amb la ruta d’anys anteriors.

Vaig agafar la pista de la dreta i després un altre cop a la dreta, sense senyalitzar, que passa pels voltants de Sa Birba i, més tard, ja ve el desviament cap a la preciosa cala Tavallera. Quan es va baixant cap a aquesta cala, el corriol té una fort pendent i amb unes vistes espectaculars (foto 2017).



Cala Tavallera (foto) és la platja verge més gran de la Mar d'Amunt i hi podem trobar una bassa d’aigua salada al centre i una pineda al costat de dues antigues cases de pescadors.


Per sortir de la platja vaig agafar el corriol de pedres sense senyalitzar que surt darrera la pineda, i que té un fort pendent.

Un cop dalt del camí, aquest és més pla i va seguint uns murs de pedra seca que servia per delimitar les propietats. Després empalma amb la pista que, bastant planera, va voltant fins a veure la casa de Mas Paltré, on surt un caminet cap a la dreta que travessa el rec del Talabre, on s’hi troben unes sureres i roures d’una gran bellesa i dimensions, per arribar al final a l’ermita de Sant Baldiri (foto).

Sant Baldiri és un conjunt de diferents edificis que va ser habitat des del segle VI fins a finals del segle XIX, amb església, casa del capellà, pou, pati empedrat, mur de tancament, dos ponts per salvar les canalitzacions d’aigua que baixava de la muntanya, torre de defensa i cementiri.


A continuació s’agafa la pista i, seguint tot recte pel corriol de pedres que surt davant, es passa per una pineda i després es s’ha de seguir pujant (ja és l’última) fins el proper encreuament en el qual també s’ha de seguir recte. A partir d’aquí la pista ja va baixant molt suaument cap a Port de la Selva.
A l'arribar a una urbanització, en el carrer Puig Gros, comença l'asfaltat i després el carrer Punta de la Creu, tot seguint cap al port, que queda just a l'altra banda de la muntanya que estem vorejant.

A la dreta deixem el sender que baixa cap a la bonica cala Tamariua (foto), nudista, de sorra i amb la seva antiga pedrera de gneis que va proveir de llombardes a la ciutat de Barcelona a principis del segle passat.


Al setembre de l’any 2014 vaig agafar el camí de ronda que surt de cala Tamariua i que, amb diverses pujades i baixades fàcils al començament, passa per Cap Mitja, la Cativa, petita i de sorra, i després d'una forta pujada que passa per les Covasses (foto), baixa fins a cala Fornells (foto), de sorra gruixuda i còdols.












  











El corriol força deteriorat segueix al costat d'antics murs de pedra fins a Punta Blanca (foto) i les cales Torta i Corquells però jo ja no hi vaig arribar.


El trajecte entre Tamariua i Fornells és de 2 km. però després vaig tornar pel mateix camí: total 4 quilòmetres.

Des de punta de la Creu vaig tenir una bona visió de la part més moderna del Port de la Selva (foto) i del monestir de Sant Pere de Rodes.


Seguint el carrer que envolta la Punta de la Creu, i després de les escales que baixen a la platja de Les Violetes, de còdols i un mirador amb uns bancs per seure, segueix un camí empedrat que passa per cala de Les Clisques i que va seguint el litoral arran de mar fins la platja del Pas, de grava.

Just darrera té una caseta de fusta que serveix de bar. Vaig a agafar el carrer que surt al seu costat per entrar al nucli urbà ja que si seguim arran de costa ens endinsem al Port Nàutic. 
Port de la Selva (2 fotos) era el barri mariner de Selva de Mar i lloc escollit per a molts poetes per a passar-hi bones temporades. Hi destaca el port de Reig, les seves nombroses platges: d’Aqui de Sota, Port de la Selva, la Ribera, Bell Repòs, d’en Taita, d’en Rabés, rec de Canet i d’en Pere Esteve, explicades amb detall al començament de l'etapa nº 12 que vaig fer a l'any 2014.




També destaca l'església de Santa Maria de les Neus (foto) i les cases blanques escalonades a la falda de la muntanya, formant una bonica imatge de postal, sobretot durant la posta de sol i a la nit quan el conjunt es reflecteix al mar.




 Vaig hospedar-me a l'Hostal La Tina / Carrer Sant Baldiri, 15 / Port de la Selva