diumenge, 3 de maig de 2015

12ª etapa - Port de la Selva / St.Pere de Rodes / Llançà


12a ETAPA – PORT DE LA SELVA / St. PERE DE RODES / LLANÇÀ – 25 KM. – ALÇADA ACUM.: 990 metres – de 9 a 17 hores (5 hores)

Al setembre del 2014 vaig fer el tram Port de la Selva / Llançà / Colera per la costa i no pujant a la muntanya de Sant Pere de Rodes. Tot agafant l'esplèndid camí de ronda que surt de Port de la Selva, vaig passar per les platges de la Ribera i de L'Erola, dins de la població i paral·leles al passeig Marítim, grans, llargues i separades per la riera.
Després vénen les platges del Bell Repòs i d'en Taita, bastant llargues i de sorra, Pou del Infern, amb un forat a les roques que és un túnel natural de 3 metres, i també diverses platges de graves i sorra: dels Capellans,  del MiradorRacó d'en Coca (més petita), Rec de Canet (petita i amb roques), de L'Elisabet (petita i de graves) i la d'en Pere Esteve (de graves, còdols i fons rocosos i amb una caseta deshabitada), fins arribar a la platja de la Vall, on vaig enllaçar amb la ruta de l'any anterior.


A l’any 2017, per pujar a Sant Pere de Rodes, vaig seguir les marques del GR11. Pel passeig  marítim de Port de la Selva, a l’arribar al creuament de la carretera que va cap a la Selva de Mar, vaig anar per aquesta carretera fins poc abans d’entrar al poble, al costat d’unes pistes de tenis, i llavors em vaig desviar a la dreta per una pista que després es converteix en un corriol de pedres senyalitzat amb les marques grogues.
A l’arribar a una corba de la carretera i sense creuar-la, surt un altre corriol que arriba al monòlit Taula dels Lladres (foto 2017).


A continuació, seguint el mateix corriol bastant deteriorat, s’arriba al Dolmen de la Mora (foto 2017).
Seguint un tram de poc més d’1 km. per la carretera, després seguint les marques grogues i més tard les del GR per un corriol que va pujant cap el Monestir de Sant Pere de Rodes (4 fotos de l’any 2017).

RUTA INICIAL: Des del Port de la Selva vaig agafar un tram de la carretera GI-613 cap a Cadaqués i, a la primera rotonda, surt un camí a la dreta que passa per la zona d'Els Horts fins la carretera GI-612 que va a Selva de Mar. En el poble hi destaquen diverses torres de defensa medievals (foto) i, des de la plaça, on hi ha l’església parroquial de Sant Esteve (foto), vaig agafar el carrer de la Font, que després passa per un pont (foto arcs), pel safareig públic i diverses fonts.
 

 






















 
Agafant les escales que surten a la dreta s'arriba a la fortificada capella romànica de Sant Sebastià (foto).

A partir d'aquí el camí té molta pendent i no té pèrdua, ja que va pujant per la muntanya de Verdera fins trobar la carretera que comunica el Port de la Selva i Sant Pere de Rodes, on ja es veu el monestir (foto).

Sant Pere de Rodes (3 fotos més) és un monestir de l’ordre de Sant Benet que va ser ocupat des del segle IX fins el segle XVIII, màxim exponent de l’art romànic a les comarques gironines i que domina tota la península del Cap de Creus. Tot el recinte és molt majestuós, amb una gran nau central, grans murs de defensa, varies terrasses sobreposades i unes altes torres quadrades.




































Al costat de l’entrada hi ha un camí que puja fins les runes del castell de Sant Salvador de Verdera a 682 metres d’alçada (2 fotos), construït en una primera etapa al segle X.



































Des d’aquest punt hi ha una fantàstica vista, per una banda, sobre la bonica Badia del Port de la Selva (foto), el Cap de Creus i la Mar d’Amunt i, per l'altra, de Roses i la plana de l’Empordà (foto una mica borrosa).


Vaig baixar pel mateix camí fins a St. Pere de Rodes, dirigint-me cap a la font dels Monjos (just a sota de la porta d’entrada al monestir) i, després, cap a les runes del que va ser l'important poble medieval de Santa Creu (foto) i cap a l’ermita de Santa Helena de Rodes (foto) del segle X.





















Després vaig creuar la carretera GI-6041 que porta a Vilajuïga i, continuant pel camí seguint les marques grogues, em portà a la Vall de Santa Creu (foto 2017),  amb l'església dedicada a Sant Fruitós (segle XVII) i el seu campanar d’espadanya.





Un cop entrant al poble, el primer carrer a la dreta va a la font d’en Garlapa (d'aigua potable), el safareig i l’abeurador i, des d’aquí seguint els senyals informatius, vaig seguir per un camí de ferradura antic, empedrat en alguns trams, que recórrer la vall fins el mar.

En el seu últim tram es converteix en pista. A l’arribar a baix i creuar la GI-612 cap a l’esquerra, hi ha l’entrada a un càmping i, just al costat esquerra, el camí segueix fins a la platja de la Vall, de còdols i graves de diverses tonalitats. A partir d’aquí el trajecte és fàcil, segueix paral·lel al mar, es el camí de ronda que va marcat amb els senyals del GR92 i té una bona vista sobre tota la població del Port de la Selva (foto).

Després de passar els esculls del Port de la Vall, els Brans i les petites cales Colomera, de l'Olla, l’Escar del Faroler o sota s'Arenella, estreta i amb poca sorra, i també el Clot de la Gamba, vaig arribar a punta de s’Arenella, on es troba el far de l'any 1910 (foto amb Llançà al fons), emplaçat en una esplanada rocosa lliure de cases a causa que havia estat reservada per a ús militar.


A continuació, vaig passar per la platja d’en Balleu (de sorra gruixuda i graves), i desprès de una passarel·la de fusta, Vaquers (quatre petites cales de grava), cap de Bol (tres petites cales molt estretes, amb poca sorra, i amb les seves illetes davant), i la platja d’en Robert (foto 2016), de grava i còdols.


Durant tot el trajecte es van combinant els trams de ciment i de terra o sorra i, enmig d’un vessant boscós, vaig vorejar punta del Podaire o d'en Feliu per un litoral força accidentat. Ara s’agafa un caminet de ciment que després passa a ser una pista de terra.

Just el límit del terme de Port de la Selva i Llançà i que coincideix amb la urbanització Fener de Baix, deixem la pista i seguim pel Camí de Ronda arran de mar (foto 2018 amb el Port de la Selva al fons).
 
 
Al començament es troba la punta Castellà d’en Lambert o d’en Feliu (foto) i la primera cala de Llançà és la platja del Racó del Bell Fons (molt petita i amb poca sorra).
 







Després de força estona ve la del Cau del Llop (de sorra fina i força gran), que vaig creuar per la sorra, i després de pujar unes escales, a la dreta per dos trams de carrer, es passa per sobre de la platja de Motlló i, baixant unes poques escales, s’arriba a platja de Les Tonyines. Totes tres són de sorra gruixuda i, just davant, es troben els illots del Falcó.

Les següents platges de Llançà que es passa pel bonic camí de ronda i que vénen a continuació: la Farela, de sorra gruixuda, les Titarolites, Morer, de l’Embarrill, i d'en Poch, les dues primeres de sorra gruixuda i les altres dues de grava.

Seguint el camí de ronda es passa per punta del Morer i les platges de les Carboneres i de la Gola, de grava i que estan just al costat del Puig del Castellar, una antiga illa ara unida a terra per fer el Port de Llançà a mitjans del segle passat.

Una mica més a l'interior es troba la capella de la Mare de Déu del Port (foto any 2015), construïda el segle XVII per Joan Tesserres, després d'una promesa que va fer a alta mar, al patir un temporal molt fort.





El centre històric de Llançà es troba cap a l'interior i conserva l'encant de poble antic. Hi destaca l'església barroca de Sant Vicenç i, a la mateixa plaça Major, la torre romànica del segle XIII (foto) i l’arbre de la Llibertat, plantat per diversos veïns l’any 1870.


A l’any 2015 i també al 2017 vaig dormir a l’Hotel La Goleta / Pintor Tarruella, 22 / Llança