Al setembre del 2014 vaig fer el tram Port de la Selva / Llançà / Colera
per la costa i no pujant a la muntanya de Sant Pere de Rodes. Tot
agafant l'esplèndid camí de ronda que surt de Port de la Selva, vaig
passar per les platges de la Ribera i de L'Erola, dins de la població i
paral·leles al passeig Marítim, grans, llargues i separades per la riera.
Després vénen les platges del Bell Repòs i d'en Taita, bastant
llargues i de sorra, Pou del Infern, amb un forat a les roques que és un
túnel natural de 3 metres, i també diverses platges de graves i sorra: dels
Capellans, del Mirador, Racó d'en Coca (més
petita), Rec de Canet (petita i amb roques), de L'Elisabet
(petita i de graves) i la d'en Pere Esteve (de graves, còdols i
fons rocosos i amb una caseta deshabitada), fins arribar a la platja
de la Vall, de còdols i graves de diverses
tonalitats, on vaig enllaçar amb la ruta de l'any anterior.
A l’any 2017, per pujar a
Sant Pere de Rodes, vaig seguir les marques del GR11. Pel passeig marítim de Port de la Selva, a l’arribar al
creuament de la carretera que va cap a la Selva de Mar, vaig anar per aquesta
carretera fins poc abans d’entrar al poble, al costat d’unes pistes de tenis, i
llavors em vaig desviar a la dreta per una pista que després es converteix en
un corriol de pedres senyalitzat amb les marques grogues.
A l’arribar a una corba de la carretera i sense creuar-la, surt un altre corriol que arriba al monòlit Taula dels Lladres (foto 2017).
A continuació, seguint el mateix corriol bastant deteriorat, s’arriba al Dolmen de la Mora (foto 2017).
Seguint un tram de poc més d’1 km. per la carretera, després seguint les marques grogues i més tard les del GR per un corriol que va pujant cap el Monestir de Sant Pere de Rodes (4 fotos de l’any 2017).
A partir d'aquí el camí té molta pendent i no té
pèrdua, ja que va pujant per la muntanya de Verdera fins trobar la
carretera que comunica el Port de la Selva i Sant Pere de Rodes, on ja es veu
el monestir (foto).
Sant
Pere de Rodes (3 fotos més) és un monestir de l’ordre de Sant Benet
que va ser ocupat des del segle IX fins el segle XVIII, màxim exponent de l’art
romànic a les comarques gironines i que domina tota la península del Cap de
Creus. Tot el recinte és molt majestuós, amb una gran nau central, grans murs
de defensa, varies terrasses sobreposades i unes altes torres quadrades.
Al costat de l’entrada hi ha un camí que puja fins les runes del castell de Sant Salvador de Verdera a 682 metres d’alçada (2 fotos), construït en una primera etapa al segle X.
Vaig baixar pel mateix camí fins a St. Pere de Rodes, dirigint-me cap a la font dels Monjos (just a sota de la porta d’entrada al monestir) i, després, cap a les runes del que va ser l'important poble medieval de Santa Creu (foto) i cap a l’ermita de Santa Helena de Rodes (foto) del segle X.
Un
cop entrant al poble, el primer carrer a la dreta va a la font d’en Garlapa (d'aigua potable), el safareig i l’abeurador i,
des d’aquí seguint els senyals informatius, vaig seguir per un camí de
ferradura antic, empedrat en alguns trams, que recórrer la vall fins el mar.
En el seu últim tram es converteix en pista. A l’arribar a baix i creuar la GI-612 cap a l’esquerra, hi ha l’entrada a
un càmping i, just al costat esquerra, el camí segueix fins a la platja de
la Vall, de còdols i graves de diverses tonalitats. A partir d’aquí el
trajecte és fàcil, segueix paral·lel al mar, es el camí de ronda que va marcat
amb els senyals del GR92 i té una bona vista sobre tota la població del
Port de la Selva (foto).
Després de passar els esculls del Port de la Vall, els
Brans i les petites cales Colomera, de l'Olla, l’Escar del Faroler o
sota s'Arenella, estreta i amb poca sorra, i també el Clot de la
Gamba, vaig arribar a punta de
s’Arenella, on es troba el far de l'any 1910 (foto amb Llançà al fons),
emplaçat en una esplanada rocosa lliure de cases a causa que havia estat
reservada per a ús militar, amb un parell d’esplèndids miradors.
A continuació, vaig passar per la platja d’en Balleu (de sorra gruixuda i graves), i després de una passarel·la de fusta, Vaquers (quatre petites cales de grava - la segona cala és més grossa que la resta), cap de Bol (tres petites cales molt estretes, amb poca sorra, i amb les seves illetes davant), i la platja d’en Robert (foto 2016), de grava i còdols, l'última cala de Port de la Selva.
Just el límit del terme de Port de la Selva i Llançà i que coincideix amb la urbanització Fener de Baix, deixem la pista i seguim pel Camí de Ronda arran de mar (foto 2018 amb el Port de la Selva al fons).
Després de força estona sense cap cala, doncs és una zona amb molta paret
de roca, ve la del Cau del Llop (de sorra fina i força
gran), que vaig creuar per la sorra (a
l’any 2022 i el 2023 també, les següents platges fins la de Les Titarolites,
les vaig fer per la sorra i escalant roques de mida petita al passar de una a
l’altre) i després de pujar
unes escales, a la dreta per dos trams de carrer, es passa per sobre de la platja de Motlló i, baixant unes poques
escales, s’arriba a platja de Les
Tonyines (foto). Totes tres són de sorra gruixuda i, just davant, es troben
els illots del Falcó.
Les següents
platges de Llançà que es passa pel bonic camí de ronda i que vénen a
continuació: la Farela, de sorra
gruixuda que vaig passar trepitjant, les
Titarolites, Morer, de l’Embarrill, i d'en Poch, les dues primeres
de sorra gruixuda i les altres dues de grava (foto 2018 amb molt mala mar).
Seguint el camí de
ronda es passa per punta del Morer i
les platges de les Carboneres i de
la Gola (foto), de grava i que estan just al costat del Puig del Castellar (foto), una antiga illa ara
unida a terra per fer el Port de Llançà a mitjans del segle passat.
Una mica més a l'interior es troba la capella de la Mare de Déu del Port (foto any 2015), construïda el segle XVII per Joan Tesserres, després d'una promesa que va fer a alta mar, al patir un temporal molt fort.
El centre històric de Llançà es troba cap a l'interior i conserva l'encant de poble antic. Hi destaca l'església barroca de Sant Vicenç i, a la mateixa plaça Major, la torre romànica del segle XIII (foto) i l’arbre de la Llibertat, plantat per diversos veïns l’any 1870.
