Sortint de Torroella i agafant un petit tram de la
carretera que va cap a Pals, just abans del pont, vaig agafar la pista de 7
quilòmetres que baixa pel marge esquerre del riu Ter. Seguint els senyals blancs i grocs de sender de petit
recorregut, i deixant a l’esquerra camps fruiters del Pla de Torroella amb el
seus masos, vaig arribar a la bassa del
Fra Ramon (foto), la llacuna
costanera més important de la maresma i punt important per a l’observació
d’aus.
A partir d’aquí,
vaig seguir per un camí paral·lel a una línia elèctrica al costat de la platja,
després un carrer asfaltat d’una urbanització que mai no es va fer a la Pletera
i, ja per la sorra, es passa davant d’un càmping. A continuació, ve un passeig
que separa una sèrie de blocs d’apartaments i la platja a els Griells i
després, una vorera empedrada que connecta amb un pont de fusta per travessar les llacunes del Ter Vell.
Seguidament vaig passar una pineda, varies esplanades que serveixen d’aparcament i, al final, tenim l’espigó del port (foto). Ja hem arribat al municipi de L’Estartit, l’antic barri mariner de Torroella amb la seva església (foto).
Davant mateix de la platja de L’Estartit tenim les espectaculars Illes Medes, prolongació en el mar del massís del Montgrí (foto).
És una gran reserva marina, habitat natural de fauna i flora excepcionals,
plena de coves i túnels, amb les set illetes: el Medallot, Meda Gran, Meda
Petita, Ferranelles, Tascó Gros, Tascot Petit i Carall Bernat.
Es poden visitar però sense baixar-hi, tant amb
embarcacions que tenen fons de vidre com també fent submarinisme però, en
aquest últim cas, es necessita un permís especial. Antigament a l'illa gran,
s'hi va construir un far i una petita fortalesa, ara en ruïnes. Va ser
"conquerida" diverses vegades.
La Meda Gran té 15 hectàrees, és l’illot
més extens del país i, en època romana, hi ha la possibilitat que existís una
necròpolis per la quantitat de fragments d’àmfores que s’hi van trobar.
En època
medieval s`hi va construir un establiment de defensa però es va cremar el 1441,
arran d’un atac genovès, i la resta de construccions van ser engolides pel mar
l’any 1552. A partir del segle XVIII s’hi va establir una guarnició espanyola
mantinguda fins el 1890. Després només s’hi va quedar el faroner però a partir
de l’any 1932 ja no s’hi quedava a viure, només a fer la seva feina, fins que
van fer el far automàtic.
La proliferació
de gavines a les Medes representa un dels punts de concentració més elevada de
tot el Mediterrani.