diumenge, 3 de maig de 2015

5ª etapa - Calella de Palafrugell / Begur (Sa Riera)


5a ETAPA – CALELLA DE PALAFRUGELL / BEGUR (SA RIERA) – 28,3 KM. – ALÇADA ACUM.: 1.233 metres – de 8,30 a 18 hores (5,40 hores)



A la mateixa platja del Canadell (foto), després de baixar les escales que hi ha al centre i passant pel racó anomenat els Canyissos, vaig agafar el caminet que empalma amb el camí de ronda empedrat que envolta la punta dels Tres Pins. Al cap de pocs metres, després d'unes escales que surten a l’esquerra, es veu la Torre de Calella (foto), una torre de vigilància del segle XVI que hi ha just darrera d'una casa.


Seguint pel bonic i agradable passeig, vaig passar per un conjunt de diminutes cales rocalloses, on destaca cala Marineda, i també per petites piscines naturals, basses de la Torre, per arribar a continuació a la platja de Llafranc (foto) que té un passeig ple de grans pins i molt senyorial. A l'altre costat es troba la punta de la Clavaguera.



Al final del port vaig començar a pujar per les escales que hi surten, per després seguir per la carretera que va cap el far. A la primera corba hi ha unes escales que porten a un mirador i, a poca distància, un carrer sense sortida amb dues escales per baixar a prop de l’aigua.

A la següent corba tancada surt un corriol que porta directament al far i que vaig agafar a l'any 2017, evitant de aquesta manera tindre que fer tota la carretera asfaltada.


El far de Sant Sebastià (foto), edificat l'any 1857, es va electrificar després de la Guerra Civil i, actualment, és el més potent de Catalunya (es veu a 59 km.), amb una impressionant vista sobre Llafranc i Calella de Palafrugell (foto).



Aquí dalt, a pocs metres, també hi havia una antiga ermita barroca i un hostal que s’ha reformat per construir-hi un hotel. Seguint pel balcó que dóna al mar, vaig poder veure la torre de vigilància del segle XV (foto), al final de l'edifici principal, i allà mateix s’hi troben les ruïnes del Poblat Ibèric de Sant Sebastià de Sa Guarda (segle IV aC) (foto).





































A mà dreta, al costat de una petita ermita dedicada a Sant Baldiri, surt un corriol amb fort pendent que s’endinsa en una densa pineda, es va allunyant cap a l'interior tot seguint les marques del GR92, voltejant Puig dels Frares.

En el 2014, a l'agafar el corriol de baixada seguint les marques del GR, just a la segona vegada que el camí s’endinsa cap a l'interior, hi ha una corba i sortint del GR, comença un altre corriol més estret amb l'inici bastant complicat però que després està força ben arreglat (recentment).

Arran de fantàstics penya-segats de colors grocs, taronges i grisos tenim el Salt de de Romaboira i, vorejant tota la costa, seguint les marques grogues i blanques i deixant a l’esquerra tot de cartells de propietat privada, es passa pels desviaments a les cales El Cau/cala de Gens i cova del Tabac o dels Frares. Després, el corriol es complica força, (sort de les diverses cordes que ajuden) per baixar a cala Pedrosa.

Agafant la forta baixada, vaig arribar a la bonica i salvatge Cala Pedrosa (foto) que està coberta de còdols i té dues barraques.


Seguint per les escales que surten per l’altra banda de la cala i que s’enfilen cap el nord, es passa per les puntes de la Musclera Trencada i la Musclera Llarga, les cales Camarús i d’en Roig (les dues amb una petita construcció i de pedres), amb un primer tram força salvatge i, a continuació, un camí molt maco que passa per la platja dels Lliris, de sorra i ja dins la badia de Tamariu (foto).



Tamariu estava poblat per unes poques barraques de pescadors i un parell de tabernes a principis del segle passat i, ara, és un important nucli turístic de la costa de Palafrugell.

Al final de la platja de Tamariu ens trobem la caleta d’Aiguadolça, una petita cala plena de pedretes que té una font d’aigua dolça ¿?. Com que el camí de ronda que ve a continuació estava tallat, vaig agafar l’últim carrer que dóna a la platja per anar a trobar el carrer dels Pescadors, pujar unes escales que hi ha davant (encara que els senyals del GR diguin que no), seguir pel carrer del Port de la Malaespina i pujar unes noves escales de fusta a la dreta, per passar per tota una urbanització construïda cap als anys setanta.

Després d’una rotonda, un tram de carrer i al costat d’un pal de ciment, vaig anar cap a la dreta seguint les marques grogues i blanques per unes noves escales, un corriol, un altre tram de carrer a la dreta, i unes escales de fusta que van a parar al carrer de l’Illa Blanca. Quasi davant una mica a la dreta, surten unes altres escales i ja vaig poder empalmar per fi amb el camí de ronda, (força maco pero una mica deixat - any 2017, amb un tram tallat pero que es pot passar amb un cert perill de relliscada, que empalma amb les escales de pedra que fan de cami de ronda) passant per punta d’Esguard (foto), i arribar a la petita cala d’Aigua Xelida, amb una mica de sorra, roques a banda i banda i una font sota una figuera, i també cala d’en Gotes, enganxada a l’anterior però encara més petita i amb una casa pràcticament penjada sobre el mar.

Creuant pel meravellós paisatge d’Aigua Xelida i, seguint les marques grogues, vaig enfilar el corriol arran de penya-segats per punta des Banc (foto), al final amb fort pendent, que em portà al mirador d’Aigua Xelida.


Aquesta és una de les zones més accidentades de la costa, plena de sortints de roca, penya-segats, coves i cales com cala Marquesa, accessibles només per mar. Si agafem el carrer de darrere a la dreta, al final, arribes a una casa que, a la dreta, té un corriol i unes escales que arriben a un petit mirador. Però, després, el camí està tallat, per la qual cosa vaig haver de tornar enrere. Passat el mirador d’Aigua Xelida, a la següent corba, surten unes estretes però llargues escales que van a parar a un altre carrer: Cova del Bisbe i, cap a la dreta, em portaren a la carretera que va cap a Aigua Blava, en el terme municipal de Begur.

A l'arribar al final de la carretera vaig girar a la dreta i, de seguida, hi ha l'accés cap al Parador de Turisme. Passat el pàrquing ja ve la baixada a la platja d’Aiguablava (foto).



Es tracta d’una platja idíl·lica, amb un entorn natural gairebé verge entre punta d’es Mut i punta de ses Carinyasses, de sorra fina i aigües poc profundes. Al final de la platja surten unes escales i, seguint el camí de ronda que passa per dos túnels, tot marcat amb el GR, comuniquem amb cala port d’Esclanya, de sorra, pedres i amb una petita rampa per embarcacions, cala d’en Malaret (foto), diminuta però també amb rampa d’embarcacions, sorra i pedres, i la petita però encisadora cala de ses Orats (a sota de l’Hotel Aiguablava) amb les cases dels pescadors enganxades a la sorra i plena de barquetes.


Seguint pel camí, a l'altre costat, es troba el port de Fornells / Aiguablava (foto).













Just a l’entrada del port de Fornells vaig agafar el carrer que puja i, passades les dues primeres cases, el GR gira a la dreta i, passat un túnel del camí de ronda, es troben les escales per baixar a cala de n’Estasia amb sorra i una rampa de ciment per embarcacions de la casa que tenim just damunt, i també una font d’aigua dolça. En aquest punt es veu el canvi de color de la costa ja que les tonalitats vermelloses donen pas als colors grisencs i, fins i tot, negres. Seguint el camí es passa per cap Rubí, una zona molt bonica i amb unes piscines semi naturals. Després, vaig arribar a platja Fonda (foto), una platgeta amagada, de sorra i molt tranquil.la, on s’ha de baixar per una llarga escala des del camí.


Tornant enrere per agafar el carrer marcat amb GR, vaig pujar a la dreta per unes escales, un tram de carrer i un corriol molt dur, a l’entrada d'una casa a la dreta i d’una altra casa també a la dreta. Seguint les marques del GR vaig passar pel puig de Sa Guardia. Des d'aquí es té una impressionant vista sobre Fornells i tota la badia d’Aiguablava (foto). Aquest corriol passa enmig de parets que van ser construïdes durant el segle XIX per poder plantar-hi vinyes.



Seguint el corriol, al costat d'una casa ve un creuament i, després de seguir per la pista de la dreta, a la següent corba també a la dreta, on hi ha una casa derruïda, vaig agafar un corriol que surt per la dreta de la casa, sense senyalitzar i bastant perdedor, que em portà a l’antic far del cap de Begur (foto).


Després de sortir del far per la carretera, al cap de pocs metres, vaig trobar el senyal del GR a la dreta, indicant que surt el camí que més tard va a parar a un carrer. Just a sota tenim es Degotós. Al final del carrer surten unes escales d'uns apartaments però, de seguida, comença un corriol que passa per damunt de penya-segats i els miradors de St. Josep i el de Sa Tuna, per enllaçar amb el bonic camí de ronda que, passant per cala de s’Eixugador, de sorra fosca, arriba a les escales que baixen a cala Sa Tuna (foto), també de sorra, envoltada de roques amb estranyes formes, i protegida del mar pel braç rocós de punta des Plom.


Des de Sa Tuna vaig seguir els senyals verds i blancs que porten per un molt bonic camí de ronda amb una vegetació gairebé salvatge, a través del qual es pot entreveure la sinuosa configuració de la costa, passant per cala de ses Vaques, amb unes grans pedres, i arribant a cala d’Aiguafreda (foto) també de pedra i on hi ha un petit embarcador.



Seguint el camí i, just quan es veu l'edifici que primer va ser un immens hotel i que ara són apartaments de luxe, damunt del cap Sa Sal (foto), vaig pujar les escales, carrer a l’esquerre i després a la dreta per un llarg carrer, tot seguint les marques verdes.


Al passar per un encreuament, vaig agafar el carrer de la dreta i, després d'unes escales, empalmes amb el camí de ronda que arriba a punta de la Creu, tot passant per un tram de la reserva marina integral de Ses Negres (foto).


Després d'unes escales vaig haver d'agafar un carrer ja que hi ha unes poques cases que tenen la paret del seu jardí arran dels penya-segats. El primer trencall és un corriol que torna a portar al camí de ronda passant per la punta d’El Toni, la platja del Arco o cala Tortuga, de sorra, i des d'aquí ja es veu l’esplèndida platja de Sa Riera, també de sorra, una de les platges més extenses de Begur i final d'etapa.

A Begur s’hi pot pujar des de qualsevol de les seves cales: Sa Riera, Sa Tuna, Aiguafreda, Fornells o Aiguablava, i es poden veure les ruïnes del castell medieval del segle XI a dalt del turó, des d'on es tenen unes fantàstiques vistes de la plana del Baix Empordà, la serra de Montgrí i la platja de Pals.

Dins del nucli de la població hi trobem sis torres de guaita (segle XVI) (foto), l’església de Sant Pere i les diverses cases indianes de la nombrosa gent que havia anat a fer fortuna a les amèriques, principalment a Cuba durant el segle XIX, com Can Sora (foto), casa Paco Font i, al carrer Bonaventura, la casa de Vicent Ferrer (foto).




Vaig dormir a l'Hotel El Convent ****/ Carrer del Racó, 2 / Sa Riera - Begur