diumenge, 3 de maig del 2015

5ª etapa - Calella de Palafrugell / Begur (Sa Riera)


5a ETAPA – CALELLA DE PALAFRUGELL / BEGUR (SA RIERA) – 28,3 KM. – ALÇADA ACUM.: 1.233 metres – de 8,30 a 18 hores (5,40 hores)


A la mateixa platja del Canadell (foto), després de baixar les escales que hi ha al centre i passant pel racó anomenat els Canyissos, vaig agafar el caminet que empalma amb el camí de ronda empedrat que envolta la punta dels Tres Pins. Al cap de pocs metres, després d'unes escales que surten a l’esquerra, es veu la Torre de Calella (foto), una torre de vigilància del segle XVI que hi ha just darrera d'una casa.

Seguint pel bonic i agradable passeig, vaig passar per un conjunt de diminutes cales rocalloses, on destaca cala Marineda, i també per petites piscines naturals, basses de la Torre, per arribar a continuació a la platja de Llafranc (foto) que té un passeig ple de grans pins i molt senyorial. A l'altre costat es troba Punta Clavaguera.



A l’entrada del port nàutic vaig començar a pujar per les escales, per després seguir per la carretera que va cap el far. Al cap de pocs metres, al costat de dos bancs de fusta, hi ha un petit Camí de Ronda que porta a un mirador, però després s’ha de tornar enrere perquè està tallat. A la primera corba hi ha unes escales que porten a un altre mirador i, a poca distància, un carrer sense sortida amb dues escales per baixar a prop de l’aigua.

 

A la següent corba tancada hi ha un corriol força vertical que surt al costat d’un cactus, que porta directament al far, i que vaig agafar a l’any 2017 i següents, evitant d’aquesta manera tindre que fer tota la carretera asfaltada.



El far de Sant Sebastià (foto anterior), edificat l'any 1857, es va electrificar després de la Guerra Civil i, actualment, és el més potent de Catalunya (es veu a 59 km.), amb una impressionant vista sobre Llafranc i Calella de Palafrugell (foto).


Aquí dalt, a pocs metres, també hi havia una antiga ermita barroca i un hostal que s’ha reformat per construir-hi un hotel. Seguint pel balcó que dóna al mar, vaig poder veure la torre de vigilància del segle XV (foto), al final de l'edifici principal, i allà mateix s’hi troben les ruïnes del Poblat Ibèric de Sant Sebastià de Sa Guarda (segle IV aC) (foto).




































A mà dreta, al costat de una petita ermita dedicada a Sant Baldiri, surt un corriol amb fort pendent que s’endinsa en una densa pineda, es va allunyant cap a l'interior tot seguint les marques del GR92, voltejant Puig dels Frares.

A l’any 2023 no vaig deixar el GR i seguint el corriol cap a l’interior, et porta cap a una pista, Abans d’arribar a la carretera asfaltada, hi un corriol que surt a la dreta, al costat de una casa, que baixa cap a Cala Pedrosa, un camí molt mes fàcil que el de altres anys.

En el 2014 i següents, després de fer un tram del corriol de baixada i, deixant les marques del GR, surt un altre corriol mes estret sobre pedra esmicolada molt més estret, amb l'inici bastant complicat però que després està força ben arreglat.

Arran de fantàstics penya-segats de colors grocs, taronges i grisos tenim el Salt de de Romaboira i, vorejant tota la costa, seguint les marques grogues i blanques i deixant a l’esquerra tot de cartells de propietat privada, es passa pels desviaments a les cales El Cau/cala de Gens i cova del Tabac o dels Frares (foto 2022).


Després, el corriol es complica força (sort de les cordes que han posat) per baixar a cala Pedrosa.

RUTA INICIAL: Agafant la forta baixada, vaig arribar a la bonica i salvatge Cala Pedrosa (foto) que està coberta de còdols i té dues barraques, una d’elles convertida en bar.



Seguint per les escales que surten per l’altra banda de la cala i que s’enfilen cap el nord, es passa per les puntes de la Musclera Trencada i la Musclera Llarga, les cales Camarús i d’en Roig (les dues amb una petita construcció i de pedres), amb un primer tram força salvatge i, a continuació, un camí molt maco que passa per la platja dels Lliris, de sorra i ja dins la badia de Tamariu (foto).

Tamariu estava poblat per unes poques barraques de pescadors i un parell de tabernes a principis del segle passat i, ara, és un important nucli turístic de la costa de Palafrugell.

Al final de la platja de Tamariu ens trobem la caleta d’Aiguadolça, una petita cala plena de pedretes que diuen, té una font d’aigua dolça.
A continuació, ve la costa de Sa Rúbia i la punta d’Es Quart però com que el camí de ronda està tallat, vaig agafar l’últim carrer que dóna a la platja per anar a trobar el carrer dels Pescadors.

A l’any 2023 vaig seguir les marques del GR i pujant per la carretera asfaltada, a la rotonda de dalt vaig continuar recta (no cap a la dreta) i, al final del carrer asfaltat, seguint per diversos corriols, s’arriba a la carretera de baixada a Aiguablava, seguint la ruta de anys anteriors.

RUTA ORIGINAL: Pujant les escales al final de carrer dels Pescadors (encara que els senyals del GR diguin que no), seguir pel carrer del Port de la Malaespina i pujar unes noves escales de fusta a la dreta, per passar per tota una urbanització construïda cap als anys setanta.

Després d’una placeta, un tram de carrer i al costat d’un pal de ciment, vaig anar cap a la dreta seguint les marques grogues i blanques per unes noves escales, un corriol, un altre tram de carrer a la dreta (de l’Illa Negre) i, desprès de una corba, unes escales de fusta que van a parar al carrer de l’Illa Blanca. Quasi davant, una mica a la dreta, surten unes altres escales que baixant al camí de ronda, força maco però una mica deixat. A l’any 2019 i el 2021 també, el camí estava net de plantes excepte un petit tram enfangat que vaig haver de passar per sobre les pedres. Tot plegat molt mal senyalitzat. A l’any 2022 tot segueix igual.

Aquest tram empalma directament amb les escales de pedra que pertanyent a una sèrie de cases que formen part d’una urbanització promoguda pel Col·legi de Metges de Catalunya en els anys 70 del segle passat, amb un camí de ronda integrat que passa per punta d’Esguard (foto), per arribar a la petita cala d’Aigua Xelida, amb una mica de sorra, roques a banda i banda i una font sota una figuera, i també cala d’en Gotes, enganxada a l’anterior però encara més petita i amb una casa pràcticament penjada sobre el mar.


Creuant pel meravellós paisatge d’Aigua Xelida, vaig enfilar el corriol arran de penya-segats seguint les marques grogues, (foto 2019 – roca vertical) per punta des Banc (foto), al final amb fort pendent, que em portà al mirador d’Aigua Xelida.



Aquesta és una de les zones més accidentades de la costa, plena de sortints de roca, penya-segats, coves i cales com cala Marquesa, accessibles només per mar. Si agafem el carrer de darrere a la dreta, al final, arribes a una casa que, a la dreta, té un corriol i unes escales que arriben a un petit mirador. 

Però, després, el camí està tallat, per la qual cosa vaig haver de tornar enrere i la mateixa corba del carrer anterior, just enfront d’un petit tram de carrer que porta a l’entrada d’una casa, al costat de una pal de cimen surt un corriol que puja molt però més curt i millor que el tram que havia fet els anys anteriors, que porta al carrer Cova del Bisbe i, cap a la dreta, em portaren a la carretera que va cap a Aigua Blava, en el terme municipal de Begur.

A l’any 2019 i següents, baixant per la carretera, després d’un desviament on surten dos carrers i al cap d’uns 200 metres, surt un corriol a la dreta que, enmig del bosc, porta directament al pàrquing de sorra i després al pàrquing asfaltat d’Aiguablava (bastant més curt que per la carretera).

A l'arribar a baix, hi ha el accés cap al Parador de Turisme. Passat el pàrquing asfaltat ja ve la baixada a la platja d’Aiguablava (foto).


A la dreta el bar restaurant Can Garreta, amb una terrassa que constitueix un excel·lent mirador de tota la platja.

Es tracta d’una platja idíl·lica, amb un entorn natural gairebé verge entre punta d’es Mut i punta de ses Carinyasses, de sorra fina i aigües poc profundes.

Al final de la platja, surten unes escales que s’enfilen cap al Camí de Ronda que comunica amb la cala Port d’Esclanya, de sorra, pedres i amb una rampa per embarcacions. La caleta de còdols és ocupada pràcticament en la seva totalitat per la residència de Santiago de Cruïlles i va ser construïda a l’any 1968 per l’arquitecte Antoni Bonet Castellana, que va tenir la delicadesa de no barrar el camí de ronda habilitant un túnel d’encofrat per tal que es pogués accedir al tram següent.

Seguint les marques del GR travessem dos llargs túnels, per arribar a la cala d’en Malaret (foto), petita, de sorra i pedres.

Passant per la sorra vas a parar a la petita però encisadora cala de ses Orats (a sota de l’hotel Aiguablava - foto any 2021) amb les cases dels pescadors enganxades a la sorra i plena de barquetes. 

Seguint pel camí, I passant per l’embarcador privat d’una casa, a l'altre costat, es troba el port de Fornells / Aiguablava (foto). Cala d’Es Sot ocupada pel petit port d’embarcacions.

 
Just a l’entrada del port de Fornells vaig agafar el carrer que puja i, passades les dues primeres cases, el GR gira a la dreta i, passat un túnel del camí de ronda, es troben les escales per baixar a cala de n’Estasia amb sorra i una rampa de ciment per embarcacions de la casa que tenim just damunt, i també una font d’aigua dolça. En aquest punt es veu el canvi de color de la costa ja que les tonalitats vermelloses donen pas als colors grisencs i, fins i tot, negres. Seguint el camí es passa per cap Rubí, una zona molt bonica i amb unes piscines semi naturals. Després, vaig arribar a platja Fonda (foto), una platgeta amagada, de sorra de color grisenc, quasi negra i molt tranquil.la, on s’ha de baixar per una llarga escala des del camí. 
  

Tornant enrere per agafar el carrer marcat amb GR, vaig pujar a la dreta per unes escales, un tram de carrer i un corriol molt dur que surt entre dues cases. Seguint les marques del GR vaig passar pel puig de Sa Guardia. Des d'aquí es te una impressionant vista sobre Fornells i tota la badia d’Aiguablava (foto). Aquest corriol passa enmig de parets que van ser construïdes durant el segle XIX per poder plantar-hi vinyes.



A l’any 2021, vaig seguir el GR92 fins el carrer Puig de la Guarda i, deixant els senyals blancs i vermells, vaig seguir pel carrer asfaltat cap a Begur, al costat d’un repetidor de TV, a la dreta vaig agafar el carrer Magnòlia, després segueix el carrer Font de la Salut, a continuació a l’esquerra el camí del Semàfor i per acabar a l’esquerra altra vegada, el Camí de Mar.

 

Passat el pàrquing de l’Avinguda Onze de Setembre, hi ha l’oficina d’informació per poder comprar el bitllet del bus per baixar cap a Barcelona. La parada del bus està situada al carrer de sobre l’oficina, pujant pel carrer de La Creu i girant cap a la plaça Forges, on també hi ha un mirador des d’on es pot admirar tot Begur.

RUTA INICIAL i també als anys 2022 i  2023, seguint el corriol, sempre a la dreta i deixant més tard el GR, vaig seguir per la pista i, a la següent corba també a la dreta on hi ha una casa abandonada, vaig agafar un corriol que surt cap a la esquerra passat la casa, sense senyalitzar i bastant perdedor, que em portà a l’antic far del cap de Begur (foto). 



Després de sortir del far per la carretera, al cap de pocs metres, vaig trobar el senyal del GR a la dreta, indicant que surt el camí que més tard va a parar al carrer Rec de l’Aigua. Just a sota tenim es Degotós. Al final del carrer surten unes escales d'uns apartaments però, de seguida, comença un corriol que passa per damunt de penya-segats i els miradors de St. Josep i el de Sa Tuna, (en compte la baixada, que està ple de pedretes i rellisca molt) per enllaçar amb el bonic camí de ronda que, passant per cala de s’Eixugador, de sorra fosca, arriba a les escales que baixen a cala Sa Tuna (foto), també de sorra, envoltada de roques amb estranyes formes, i protegida del mar pel braç rocós de punta des Plom


A l’any 2022 vaig agafar el Cami Vell de Sa Tuna per pujar cap a Begur.

Des de Sa Tuna vaig seguir els senyals verds i blancs que porten per un molt bonic camí de ronda amb una vegetació gairebé salvatge, a través del qual es pot entreveure la sinuosa configuració de la costa, passant per cala de ses Vaques, amb unes grans pedres, i arribant a cala d’Aiguafreda (foto) també de pedra i on hi ha un petit embarcador.


A l’any 2019 vaig pujar des de aquesta cala per el carrer d’Aiguafreda fins la carretera i llavors, seguint el Camí Vell de Sa Tuna, a poc mes de 2,5 km. s’arriba als primers carrers de Begur.

Seguint el camí i, just quan es veu l'edifici que primer va ser un immens hotel i que ara són apartaments de luxe, damunt del cap Sa Sal (foto), vaig pujar les escales, carrer a l’esquerre i després a la dreta per un llarg carrer, tot seguint les marques verdes.

A l’any 2023 vaig agafar el carrer Cap Sa Sal per seguir per el carrer d’Aiguafreda i empalmar amb el GR, per pujar per el Camí Vell de Sa Tuna cap a Begur.

Al passar per un encreuament, vaig agafar el carrer de la dreta i, després d'unes escales, empalmes amb el camí de ronda que arriba a punta de la Creu, tot passant per un tram de la reserva marina integral de Ses Negres (foto).

Després d'unes escales vaig haver d'agafar un carrer ja que hi ha unes poques cases que tenen la paret del seu jardí arran dels penya-segats. El primer trencall és un corriol que torna a portar al camí de ronda passant per la punta d’El Toni, la platja del Arco o cala Tortuga, de sorra, i des d'aquí ja es veu l’esplèndida platja de Sa Riera, també de sorra, una de les platges més extenses de Begur i final d'etapa.

A Begur s’hi pot pujar des de qualsevol de les seves cales: Sa Riera, Sa Tuna, Aiguafreda, Fornells o Aiguablava, i es poden veure les ruïnes del castell medieval del segle XI a dalt del turó (foto any 2019), des d'on es tenen unes fantàstiques vistes de la plana del Baix Empordà, la serra de Montgrí i la platja de Pals.

Dins del nucli de la població hi trobem sis torres de guaita (segle XVI) (foto), un altre carrer (foto any 2023) amb la torre de guaita Hermanac de Can Pi, l’església de Sant Pere i les diverses cases indianes de la nombrosa gent que havia anat a fer fortuna a les Amèriques, principalment a Cuba durant el segle XIX, com Can Sora (foto), casa Paco Font i, al carrer Bonaventura Carreras, la casa de Vicent Ferrer (foto) i el casino Cultural (foto 2023).