diumenge, 3 de maig de 2015

2ª etapa - Lloret / Tossa de Mar


2a ETAPA – LLORET DE MAR / TOSSA DE MAR – 17 KM. – ALÇADA ACUM.: 617 metres – de 9 a 15 hores (3,20 hores)



























Al final de la platja de Lloret es troba el mirador de Mallorca (foto amb Lloret darrera) i, després de vorejar Sa Caleta, considerat el petit embarcador natural de la vila, vaig passar pel Castell d’en plaja (foto), fet per l'empresari gironí Narcís Plaja a l'any 1935, imitant un castell medieval.


El bonic camí de ronda passa per la cala dels Frares, rocallosa i força salvatge i, amb unes impressionants vistes de Lloret i Blanes (foto 2018 amb el castell davant), la caleta dels Trons (foto 2018) i punta dels Cabdells



Però a partir d'aquest punt, el camí de ronda té un petit tram tallat per obres (l’any 2016 ja estava obert però, al cap de poc, el camí s’acaba i hi tornen a haver unes altres escales que porten directament al carrer de Les Gavines), i vaig haver de pujar per unes escales que passen pels següents carrers: de La Tortuga a la dreta, Les Gavines, Costa de Llevant a la dreta, baixada Costa de Llevant, a l'esquerra Mediterrani, i a la dreta: Sol Eixent, tot seguint les marques del GR92 i bordejant la urbanització la Llevantina i un golf amb recinte tancat que dóna a la cala Gran.

A continuació, a l'arribar a la urbanització Soleia, vaig agafar tota la Ronda d’Europa que, passant per sobre de les cases que donen al mar (foto banderes) i després d’un túnel al carrer, a la dreta baixant un petit tram de carrer hi surten unes escales que van a parar just davant del port esportiu, l’únic del municipi (foto).




A continuació ja ve la platja de Canyelles, amb sorra granulosa i la tercera platja del terme de Lloret (després de les del passeig marítim i la de Fenals i abans de la de Santa Cristina).
Cap a la meitat de la platja, vaig agafar el carrer de la dreta (carrer Nàpols) que comença suau però després puja molt fort i, passant pels carrers: Gènova, Alger, Tunis i Capri ja de baixada, tot plegat envoltant el massís de Cadiretes seguint les marques del GR92, per agafar el trencall (primer pista, després escales i al final corriol) que baixa fins a la petita i plena de pedres cala Morisca (foto), l'última de Lloret.

A partir d’aquí, pujant pel mig de la cala, vaig seguir per un tram força complicat que passa el cap de Bou per arribar a la platja de Porto Pi, de sorra granulosa. Les parets de roca del camí són altes i esquitxades de pins i matolls. Després, el camí és senzill i va vorejant la cala l’ull de Vidre (foto amb el Cap de Bou el fondo)+(foto casa penjada).
















Després de passar un tram per la platja, pujar unes poques escales des de la sorra i passar per un últim túnel (hi ha dos mes abans però fa temps que estant tancats),  al cap de 50 metres a la dreta surt un trencall per baixar a la platja del Llorell, també de sorra granulosa i força llarga. Al primer bar d'aquesta platja (Club Nàutic) cobren bé de preu la gerra de cervesa.
Al final d’aquesta, al costat de l’escola nàutica, vaig seguir per una pista que, al cap de poc, en un revolt, surten unes escales que a la dreta baixen a la recollida i amagada cala d’en Figuera (de pedres i nudista), i a l’esquerra a un parell de petites esplanades per poder fer acampada, amb presa de corrent inclosa.


Des de baix a l'esquerre i per un caminet sobre les pedres vaig passar a cala d’en Carlos (foto anterior - any 2018), també de sorra granulosa però més gran i amb bar. Al final surt una pista de ciment arran de mar que arriba fins a una rotonda de terra on hi ha unes poques escales de pedra que donen a la petita cala Llevadó (foto 2018), rocallosa amb una part central amb una mica de sorra.
 
Davant mateix surt un corriol que puja molt cap a unes pinedes. Aquet recorregut te diverses pujades i baixades tot seguint les marques blanques, envoltant el cap de Sa Boquera (fotos 2018).
 

Després de passar per un bonic tram totalment salvatge molt dur (foto penya-segat), amb quatre baixades i les seves respectives pujades (la segona amb unes escaletes de fusta, bancs per seure i una antiga roda de pedra convertida en taula -foto 2016- al costat d’una cabanya de fusta), passant per sobre de cales petites i verges com cala Moltó i, a l’ultima pujada, després d’envoltar unes roques, la pendent ja és més suau fins a arribar a punta des Cars amb el seu mirador bastant atrotinat a 106 metres d’alçada sobre el nivell del mar (foto amb el far i la vila vella de Tossa).







Aquí comença el camí amb escales i, desprès de passar per dos miradors més, es baixa cap a Tossa (foto amb la torre i la muralla), fins que arribem a la platja de Es Codolar, petita cala de sorra granulosa i antic port de pescadors.



Una vegada estem al mirador, trobarem a l’esquerra un petit forat a la muralla que ens permet entrar a la Vila Vella i pujar cap el Cap de Tossa, on hi ha el far construït l'any 1917. Es pot baixar per l’altre costat passant per les ruïnes de l’església gòtica de Sant Vicenç i a continuació tindrem la preciosa vista sobre la badia i tota la localitat.

La muralla i les torres de defensa de Tossa dels segles XII al XIV són úniques, ja que és un dels recintes emmurallats més important de tot el Mediterrani. Tota la Vila Vella està força ben conservada amb les seves cases i moltes terrasses i, tot plegat, li dóna un aire molt romàntic (foto). Fora les muralles hi podem trobar l'església de Sant Vicenç del segle XVIII (foto) i, al mig de la platja Gran, la casa Sans, d’estil modernista.