Al final de
la platja de Lloret es troba el mirador de Mallorca (foto amb Lloret
darrera) i, després de vorejar Sa Caleta, considerat el petit embarcador
natural de la vila, vaig passar pel Castell d’en Plaja (foto), fet
per l'empresari gironí Narcís Plaja a l'any 1935, imitant un castell
medieval.
A l'any 2023 vaig veure que el nou propietari va crear un Centre de Interpretació per viure una experiència immersiva sobre la crisi climàtica, amb un bar i una terrassa per gaudir de l’entorn.
Just a sobre es troba el
Poblat Ibèric del Turó Rodó del segle II aC (2 fotos any 2020). S’hi pot
arribar des de Sa Caleta o seguint el camí de Ronda, just a sobre de Cala dels
Frares.
Voldria
felicitar a l’Ajuntament de Lloret / Camins de la Selva, per els nous cartells
indicatius de SENDER MEDITERRANI que hi ha col·locats a tot el seu litoral, amb
detall de les distancies entre cada punt del recorregut.
Seguint el Camí de Ronda es passa per cala dels Frares, rocallosa, força
salvatge i amb unes impressionants vistes de Lloret i Blanes (foto 2023 amb el
castell davant i els nous para-sols de la terrassa) i, després d’una
forta pujada per les escales i d’anar baixant per un bonic Camí de Ronda,
s’arriba a la caleta dels Trons, amb
una gran roca central i una mica de sorra, i més tard ja be Punta dels Cabdells (foto 2018).
Però a partir d'aquest punt, el camí de ronda té un petit tram tallat per obres (a partir de l’any 2022 la porta ja l’he trobat sempre oberta però, al cap de poc, el camí s’acaba i, hi tornen a haver unes altres escales (foto 2019) que porten directament al carrer de Les Gavines). A primers de l’any 2024 vaig llegir que estava licitat el tram des de Cala Trons fins Cala Gran, però de moment (juny any 2025) sobre el terreny no hi ha res fet.
Un cop dalt les escales passes per diferents carrers: La Tortuga a la dreta, Les Gavines, Costa de Llevant a la dreta, i baixada Costa de Llevant. A l'esquerra Mediterrani, i a la dreta: Sol Eixent.
A l’arribar quasi al final de la baixada Costa de Llevant, davant de la avinguda Sol Eixent, a la dreta surten unes escales molt deixades que porten a un tram de Camí de Ronda molt abandonat que arriba a una reixa d’una casa privada. I, a l’esquerra, vaig agafar una pujada enmig d’una pineda que va a parar al mig del carrer Sol Eixent.
A finals de juny del 2021 les escales
i el camí estaven més nets però a continuació, en aquest tram, hi ha
petits desprendiments i està molt mal conservat. Per aquest
motiu, en comptes d’agafar aquest recorregut, la meva recomanació és
continuar la ruta de sempre i no agafar aquestes escales.
A partir de l’any 2023, tot anant per l’avinguda Sol Eixent, a mitja pujada just al costat de un pal de cimen, vaig girar a la dreta seguint la línia de alta tensió, per un caminet que baixa cap la riera i un cop avall torna a pujar, i passant per la esquera de una barraca, al cap de poc arribes a la pista de anys anteriors.
RUTA INICIAL: tot seguint les
marques del GR92 pel Camí Vell de Canyelles, i bordejant la urbanització la
Llevantina i un golf amb recinte tancat que dóna a cala Gran.
A continuació, a l'arribar a la urbanització Soleia i, deixant
les marques del GR, vaig agafar tota la Ronda d’Europa que, passant per sobre
de les cases que donen al mar (foto banderes) i després d’un túnel al carrer, a
la dreta baixant un petit tram de carrer hi surten unes escales que van a parar
just a sobre el port esportiu, l’únic del municipi (foto).
A continuació ja ve la platja de Canyelles, amb
sorra granulosa i la tercera platja del terme de Lloret (després de les
del passeig marítim i la de Fenals i abans de la de Santa Cristina).
Encara que ho he provat de
seguir per la platja, després de dues caletes i pujant cap a la muntanya, vas a
parar a una finca privada. Per l’altre
banda de la muntanya (baixant cap a Cala Morisca) hi ha un cartell de l’Ajuntament
de Lloret que diu que a 300 metres el camí es tallat – fins a Can Juncadella - i
que s’entra dins a una propietat privada.
Des de fa anys hi ha una Plataforma que
lluita perquè deixen passar però de moment no ho han aconseguit, la propietat
ha posat cartells, gossos i vigilants perquè no s’hi passi. Que jo sàpiga tot segueix encallat ¡¡¡¡¡
RUTA
INICIAL: Cap a la meitat de la platja de Canyelles, vaig
agafar el carrer que surt i a la rotonda a la dreta (carrer Nàpols) que comença
suau però després puja molt fort i, passant pels carrers: Gènova, a la
dreta Alexandria, a l’esquerra Alger (foto any 2024 - casa modernista), i per
últim els carrers Tunis i Capri ja de baixada, tot plegat envoltant el massís
de Cadiretes per agafar el trencall (primer pista, després escales i al final
corriol) que baixa fins a la petita i plena de pedres cala Morisca
(foto), l'última de Lloret.
A l’any 2024 vaig seguir les marques del GR92 que
no baixa a Cala Morisca, si no que segueix per els carrers de la urbanització Platja
Brava fins un corriol que, seguint amb els cartells de Sender Mediterrani
arriba a un carrer que creua: Sa Boquera. Baixant per aquest carrer i seguint
per el de Porto Pi a la esquerra i Roca Negra fins el final, s’arriba a dos
barreres de fusta que permetent el pas de vianants.
Just després de la segona barrera a la esquerra surt un petit corriol amb escales que donen a la platja del Llorell, per seguir la ruta d’anys anteriors.
RUTA INICIAL: A partir d’aquí, pujant pel mig de cala
Morisca, vaig seguir per un tram força complicat que puja verticalment però
bastant curt, que passa el cap de Bou. A dalt hi
ha un cartell que diu: Accés no protegit.
La baixada per l’altre banda es força complicada, però amb la ajuda de unes cadenes subjectades que hi han, es pot baixar força be, i s’arriba a la platja de Porto Pi, de sorra granulosa. Les parets de roca del camí són altes i esquitxades de pins i matolls. Després, es va vorejant cala l’ull de Vidre (foto amb el Cap de Bou el fondo)+(foto casa penjada).
Després de passar un
tram per la platja i pujar unes poques escales, hi han dos túnels però fa temps
que estan tancats (a l’any 2023 el
primer túnel estava mig obert però el segon estava taponat, per lo que vaig
tindre que recular i baixar per les escales i anar arran de sorra-tot segueix igual), fins que trobes unes ultimes
escales per pujar i passar per un últim túnel (aquest si que esta obert). Al juny de l’any 2025 he trobat uns cartells que diuen que ho
estan arreglant. Al cap de 50 metres a la dreta surt un trencall (aquest any han fet una nova escala de pedra) per
baixar a platja del Llorell, també de sorra granulosa i força llarga, partida per Sa Roca Plana.
Al final d’aquesta platja, al costat de l’escola nàutica,
vaig seguir per una pista que, al cap de poc, en un revolt, surten unes escales
que a la dreta baixen a la recollida i amagada cala d’en Figuera (de
pedres i nudista), i a l’esquerra a un parell de petites esplanades per poder
fer acampada, amb presa de corrent inclosa.
Des de baix a l'esquerre i per un caminet sobre les pedres vaig passar a cala d’en Carlos (foto anterior - any 2018), també de sorra granulosa però més gran i amb bar.
Al final surt una pista de ciment arran de mar que arriba fins a una rotonda de terra on hi ha unes poques escales de pedra que donen a la petita cala Llevadó (foto 2018), rocallosa amb una part central amb una mica de sorra.
Davant mateix surt un corriol que puja molt cap a unes pinedes.
Als anys 2020, 2021 i 2025, a l’arribar a
dalt, al costat de un cartell de espai no protegit, vaig girar cap a l’esquerra
i desprès, agafant una pista molt plana excepte al final que té una petita
pendent, seguir a la dreta fins trobar el GR92, just al costat de la casa de la
foto, per dirigir-me cap al mirador des Cars.
A l’any 2023 i el 2024 també vaig seguir la ruta original, que es mes curta però mes dura.
Aquet
recorregut te diverses pujades i baixades tot seguint les marques blanques,
envoltant el cap de Sa Boquera (2
fotos 2018).
Després de passar per un
bonic tram totalment salvatge molt dur (foto penya-segat), amb quatre baixades i les seves respectives pujades (la
segona amb unes escaletes de fusta, bancs per seure i una antiga roda de pedra
convertida en taula (foto 2016) al costat d’una cabanya de fusta.
Es passa per sobre de cales petites i verges (foto
2023) com cala Moltó i, a l’ultima pujada, després d’envoltar unes
roques, la pendent ja és més suau fins a arribar a punta des Cars amb el
seu mirador a 106 metres d’alçada sobre el nivell del mar (foto 2024).
Aquí comença el camí amb escales (foto) i, desprès de passar per dos miradors més es baixa cap a Tossa (foto amb la torre i la muralla), fins que arribem a platja de Es Codolar, petita cala de sorra granulosa i antic port de pescadors. Aquest últim tram des de Els Cars nomes es triga 15’, quasi tot de baixada.
Les
vistes mirant enrere amb el tram fet, es espectacular (foto 2023).
La muralla i les torres de defensa de Tossa dels segles
XII al XIV són úniques, ja que és un dels recintes emmurallats més important de
tot el Mediterrani (2 fotos – la primera de l’any 2021 i la segona del 2023).
Tota la Vila Vella està força ben conservada amb les seves cases i moltes
terrasses i, tot plegat, li dóna un aire molt romàntic (foto).
Fora muralla hi podem trobar l'església de Sant
Vicenç del segle XVIII (foto) i, al mig de la platja Gran, la casa Sans d’estil modernista (2 fotos any 2021: façana del
passeig i la de darrera que dona a la plaça de la Independència).
