Al final de
la platja de Lloret es troba el mirador de Mallorca (foto amb Lloret
darrera) i, després de vorejar Sa Caleta, considerat el petit embarcador
natural de la vila, vaig passar pel Castell d’en Plaja (foto), fet
per l'empresari gironí Narcís Plaja a l'any 1935, imitant un castell
medieval.
Aquest any 2023 he vist que el nou propietari ha creat un Centre de Interpretació per viure una experiència immersiva sobre la crisi climàtica, amb un bar i una terrassa per gaudir de l’entorn.
Just a sobre es troba el
Poblat Ibèric del Turó Rodó del segle II aC (2 fotos any 2020). S’hi pot
arribar des de Sa Caleta o seguint el camí de Ronda, just a sobre de Cala dels
Frares.
Voldria
felicitar a l’Ajuntament de Lloret per els nous cartells indicatius de SENDER
MEDITERRANI que hi ha col·locats a tot el seu litoral, amb detall de les
distancies.
Es passa per la cala
dels Frares, rocallosa, força salvatge i amb unes impressionants vistes de
Lloret i Blanes (foto
2023 amb el castell davant i els nous para-sols de la terrassa) i,
després d’una forta pujada per les escales i d’anar baixant per un bonic Camí
de Ronda, s’arriba a la caleta dels
Trons, amb una gran roca central i una mica de sorra, i a punta dels Cabdells (foto 2018).
Però a partir d'aquest
punt, el camí de ronda té un petit tram tallat per obres (al juny de l’any 2022 i el 2023 també, la
porta estava oberta però, al cap de poc, el
camí s’acaba i, hi tornen a haver unes altres escales (foto 2019) que porten
directament al carrer de Les Gavines), i vaig haver de pujar
per unes escales que passen pels següents carrers: de La Tortuga a la
dreta, Les Gavines, Costa de Llevant a la dreta, i baixada Costa de Llevant. A
l'esquerra Mediterrani, i a la dreta: Sol Eixent.
A l’arribar quasi al final de la baixada Costa de Llevant, davant de la avinguda Sol Eixent, a la dreta surten unes escales molt deixades que porten a un tram de Camí de Ronda molt abandonat que arriba a una reixa d’una casa privada. I, a l’esquerra, vaig agafar una pujada enmig d’una pineda que va a parar al mig del carrer Sol Eixent.
A finals de juny del 2021 les escales
i el camí estaven més nets però a continuació, en aquest tram, hi ha
petits desprendiments i està molt mal conservat. Per aquest
motiu, en comptes d’agafar aquest recorregut, la meva recomanació és
continuar la ruta de sempre i no agafar aquestes escales.
A l’any 2023, tot anant per l’avinguda Sol Eixent, a mitja pujada just al costat de un pal de cimen, vaig girar a la dreta seguint la línia de alta tensió, per un caminet que baixa cap la riera i un cop avall torna a pujar, i passant per la esquera de una barraca, al cap de poc arribes a la pista de anys anteriors.
RUTA INICIAL: tot seguint les
marques del GR92 pel Camí Vell de Canyelles, i bordejant la urbanització la
Llevantina i un golf amb recinte tancat (actualment molt deixat per aquesta banda) que dóna a la cala Gran.
A continuació, a l'arribar a la urbanització Soleia i, deixant
les marques del GR, vaig agafar tota la Ronda d’Europa que, passant per sobre
de les cases que donen al mar (foto banderes) i després d’un túnel al carrer, a
la dreta baixant un petit tram de carrer hi surten unes escales que van a parar
just a sobre el port esportiu, l’únic del municipi (foto).
A continuació ja ve la platja de Canyelles, amb
sorra granulosa i la tercera platja del terme de Lloret (després de les
del passeig marítim i la de Fenals i abans de la de Santa Cristina).
Encara que ho he provat de
seguir per la platja, després de dues caletes i pujant cap a la muntanya, vas a
parar a una finca privada. Per l’altre
banda de la muntanya (baixant cap a Cala Morisca) hi ha un cartell de la
Generalitat que diu que mes endavant el camí es tallat i que entra dins a una
propietat privada).
Des de fa anys hi ha una Plataforma que lluita perquè deixen passar però de moment no ho han aconseguit, la propietat ha posat cartells, gossos i vigilants perquè no s’hi passi.
RUTA
INICIAL: Cap a la meitat de la platja, vaig agafar el carrer de
la dreta (carrer Nàpols) que comença suau però després puja molt fort i,
passant pels carrers: Gènova, a la dreta Alexandria, a l’esquerra Alger, Tunis
i Capri ja de baixada, tot plegat envoltant el massís de Cadiretes per agafar
el trencall (primer pista, després escales i al final corriol) que baixa fins a
la petita i plena de pedres cala Morisca (foto), l'última de Lloret.
A partir
d’aquí, pujant pel mig de la cala, vaig seguir per un tram força complicat que
puja verticalment però bastant curt, que passa el cap de Bou.
La baixada per l’altre banda es força complicada, però amb la ajuda de unes cadenes subjectades que hi han es pot baixar força be, i s’arriba a la platja de Porto Pi, de sorra granulosa. Les parets de roca del camí són altes i esquitxades de pins i matolls. Després, es va vorejant la cala l’ull de Vidre (foto amb el Cap de Bou el fondo)+(foto casa penjada).
Després de passar un
tram per la platja i pujar unes poques escales, hi han dos túnels però fa temps
que estan tancats (a l’any 2023 el primer túnel estava mig obert però el segon
estava taponat, per lo que vaig tindre que recular i baixar per les escales per
anar a ran de sorra), fins que trobes unes ultimes escales per pujar
i passar per un últim túnel (aquest si que esta obert). Al cap de 50 metres a
la dreta surt un trencall per baixar a la platja del Llorell, també
de sorra granulosa i força llarga, partida per Sa
Roca Plana.
Al primer bar
d'aquesta platja (Club Nàutic) cobren bé de preu la gerra de cervesa.
Al final d’aquesta platja, al costat de l’escola nàutica,
vaig seguir per una pista que, al cap de poc, en un revolt, surten unes escales
que a la dreta baixen a la recollida i amagada cala d’en Figuera (de
pedres i nudista), i a l’esquerra a un parell de petites esplanades per poder
fer acampada, amb presa de corrent inclosa.
Des de baix a l'esquerre i per un caminet sobre les pedres vaig passar a cala d’en Carlos (foto anterior - any 2018), també de sorra granulosa però més gran i amb bar.
Al final surt una pista de ciment arran de mar que arriba fins a una rotonda de terra on hi ha unes poques escales de pedra que donen a la petita cala Llevadó (foto 2018), rocallosa amb una part central amb una mica de sorra.
Davant mateix surt un corriol que
puja molt cap a unes pinedes. A
l’any 2020 (i al 2021 també) aquest tram estava molt malament, fet pel qual, a l’arribar
a dalt, vaig girar cap a l’esquerra i un cop allà, agafant una pista molt plana
excepte al final que té una petita pendent, vaig anar a la dreta fins trobar el
GR92, just al costat de la casa de la foto, per dirigir-me cap al mirador des
Cars.
A
l’any 2023 vaig seguir la ruta original, que es mes curta però mes dura. Aquet
recorregut te diverses pujades i baixades tot seguint les marques blanques,
envoltant el cap de Sa Boquera (2
fotos 2018).
Després de passar per un
bonic tram totalment salvatge molt dur (foto penya-segat), amb quatre baixades i les seves respectives pujades (la
segona amb unes escaletes de fusta, bancs per seure i una antiga roda de pedra
convertida en taula (foto 2016) al costat d’una cabanya de fusta).
Es passa per sobre de cales petites i verges (foto
2023) com cala Moltó i, a l’ultima pujada, després d’envoltar unes
roques, la pendent ja és més suau fins a arribar a punta des Cars amb el
seu mirador a 106 metres d’alçada sobre el nivell del mar (foto any 2021 amb la
vila Vella de Tossa).
Aquí comença el camí amb escales i, desprès de passar per dos miradors més, es baixa cap a Tossa (foto amb la torre i la muralla), fins que arribem a la platja de Es Codolar, petita cala de sorra granulosa i antic port de pescadors. Aquest últim tram nomes es triga 15’, quasi tot de baixada).
Les
vistes mirant enrere amb el tram fet, es espectacular (foto 2023).
La muralla i les torres de defensa de Tossa dels segles
XII al XIV són úniques, ja que és un dels recintes emmurallats més important de
tot el Mediterrani (2 fotos – la primera de l’any 2021 i la segona del 2023).
Tota la Vila Vella està força ben conservada amb les seves cases i moltes
terrasses i, tot plegat, li dóna un aire molt romàntic (foto).
Fora les muralles hi podem trobar l'església de Sant
Vicenç del segle XVIII (foto) i, al mig de la platja Gran, la casa Sans,
d’estil modernista (2 fotos any 2021: façana del
passeig i la de darrera que dona a la plaça de la Independència).
