diumenge, 3 de maig de 2015

3ª etapa - Tossa de Mar / Sant Feliu de Guíxols


3a ETAPA – TOSSA DE MAR / SANT FELIU DE GUÍXOLS – 26 KM. – ALÇADA ACUM.: 709 metres – de 9 a 16 hores (5,30 hores)

Travessant tota la platja Gran li segueix el passeig, amb un petit mirador dedicat a Minerva (foto), i a sota mateix tenim la diminuta cala del Reig, amb una petita zona de sorra.



A continuació s’arriba a platja de la Mar Menuda, també de sorra i de mitjanes proporcions, i a l’esquerra es poden veure un conjunt d’esculls i petites illes: l’Illa, sa Banyera de ses Dones i Ses Illetes.

Vaig agafar el carrer que puja on, a la corba següent del pàrquing de l'hotel Mar Menuda, hi ha una porta metàl·lica oberta amb dret de pas (al carrer de l'infern d'en Caixa) i, al cap de pocs metres, comença el corriol totalment senyalitzat que va vorejant entre el mar i la carretera i va pujant cap al mirador de Sant Jaume, des d'on es té una fantàstica vista de tota la ciutat emmurallada, típica de postal (foto).



Després de fer uns pocs metres per l’asfalt de la carretera que uneix Tossa i Sant Feliu, s’arriba a una corba a l’esquerra i, al costat d'un reixat, vaig agafar el corriol que surt a la dreta en direcció al mar. Seguint les indicacions passes per uns penya-segats (foto) i vas a parar a la tranquil·la cala Bona (foto), amb molt poca sorra i d’aigües transparents, segons diuen paradís de la Costa Brava, amb un bar i una terrassa muntats sobre una tarima de fusta (a l'any 2016 l'estaven desmuntant).





Pujant les escales just poc abans d’arribar a la carretera i seguint les marques verdes, el cartell indica el camí (foto) que passa per cala Pola, bastant gran i de sorra.


Travessant la platja, trobarem unes escales que ens portaran (al arribar a dalt, el carrer a l'esquerra) a l'edifici de l'Apart-hotel Giverola, enganxat a la carretera. En aquesta etapa vaig haver d'agafar petits trams de carretera asfaltada ja que, degut als penya-segats, no hi ha camins de ronda, però amb les dreceres que vaig fer l’any 2016, en total són uns 7 km.


Seguint per la carretera s’arriba, al cap d'un parell de corbes, a una desviació a mà esquerra que va cap a cala Giverola, un carrer asfaltat d'uns tres-cents metres de llargada al costat d'una zona esportiva, piscina, restaurant i telefèric del mateix hotel. A l'arribar a la platja, a mà dreta, hi ha cala d'Es Bordims (foto 2016) i a l’esquerre cala Racó de Llevant (foto 2016).




Abans d'entrar al túnel per anar a aquesta última cala, hi ha unes escales de pedra i després de fusta que van pujant fins el carrer de cap des Pentiner (foto 2016).



A l'arribar a dalt a la dreta, trobarem a l'altre costat unes escales amb molt pendent i estretes, al costat mateix de la tàpia d'una casa, que porten a la solitària i bonica cala sa Futadera (foto) de sorra i en forma de mitja lluna.


Tornant al carrer cap des Pentiner i poc abans de les escales que vaig pujar des de cala Giverola, surt un corriol que puja cap un mirador a la mateixa carretera principal, que haurem de seguir poc més d’un quilòmetre, passat un túnel, hi ha un edifici i, a la nostra dreta, surt una curta pista i unes escales que van a donar a un mirador. Vaig agafar les escales que van als apartaments H11 – E1 i, seguint un tram de carrer, i després dels apartaments Bergantí i diversos trams d’escales, vas a parar a la bonica, si ens oblidem de la quantitat de cases que tenim darrera, cala Salionç (foto any 2015).


Després de travessar la platja vaig pujar per unes escales, un carrer asfaltat (la rampa que surt a la dreta quan s’acaba l’asfalt NO però pujant per dins el bosc, t’estalvies força metres) i una pista a la dreta (molt llarga i amb força pendent), que donen a un bloc d’apartaments i, travessant pel mig vaig agafar unes poques escales que surten cap a dalt (darrera la barqueta), per arribar a la carretera just davant del creuament que va a l’ermita de St. Grau d’Ardenya, situada a 360 metres d'altura (segle XV) i, segons diuen, una de les millors de la Costa Brava.
Seguint per la carretera, a poc menys d’un quilòmetre, just a l'entrar al terme municipal de Santa Cristina d’Aro i comarca del Baix Empordà, hi ha el camí molt suau però llarg que baixa a la platja de Vallpresona (nudista) plena de pedres i totalment salvatge (paradís hippy des de fa molts anys). Davant l’illot de la Galera (foto 2016).



Al 2016 vaig anar al final de la platja de Vallpresona i, passant per sobre de les roques dels esculls de Concagats (foto 2016), s’arriba a la caleta de Concagats (foto 2016). Tot seguit, s’empalma amb la cala del Senyor Ramon (d’aquesta manera em vaig estalviar tornar a pujar a la carretera)
























Altra vegada a la carretera i, a poc més d'un quilòmetre, s'hi troba la baixada cap a la llarga cala del Senyor Ramon (La Corcollada) (3 fotos), també nudista però de sorra. S'ha de tenir en compte que a la mateixa carretera hi ha una tanca que prohibeix el pas però que, normalment, a l'estiu és oberta encara que, si es va en cotxe, s’ha de pagar pàrquing a l'arribar a baix.







A l'any 2015, al final de la cala del senyor Ramon vaig anar sortejant per sobre les pedres (es força perillós) que es veuen al fons d'aquesta última foto: roca Curcullada i roca Foradada, per enllaçar amb un preciós camí de ronda enrajolat que comunica es Ponts de Canyet, roca Tallada, la platja de Canyet, de sorra granulosa i amb forma de lluna nova, i la punta del Canyet, des d'on es tenen unes precioses vistes del litoral (foto amb als esculls de Canyet i un altre del 2015 amb panoràmica general - caleta de Cuncagats al mig).


A continuació be la platja més gran de totes les de l'urbanització Rosamar i que pertany al terme municipal de Sant Feliu de Guíxols, la platja dels Canyerets de sorra granulosa (foto).

Just al començament d'aquesta i darrera les dutxes hi surten unes escales primer, un corriol desprès i al final una pista bastant llarga (seguint les marques blaves) - (al 2016, en l’últim tram, després del segon banc de fusta vaig anar pel dret) - per pujar a la carretera i aquí ve el tram més llarg, de més de quatre quilòmetres, per l’asfalt (encara que ens deixem pel camí algunes petites cales: Joana, Urgell, Can Dell, dels Musics, d’en Bosch, totes de pedres i la majoria només accessibles per mar), fins arribar al punt quilomètric 43, on hi ha un desviament assenyalat amb les marques blanques i grogues de sender de petit recorregut, a l’entrada de la urbanització Les Penyes.

Després de seguir pels carrers de la urbanització Vista Alegre seguint les marques grogues i blanques, vaig passar per la casa d’El Mirador dels Frares, espectacular talaia sobre els penya-segats. Vaig agafar el segon carrer a la dreta, que es converteix en camí, i després unes escales (foto) per baixar a cala del Vigatà (foto), sense gens de sorra i plena de pedres.



































Altra vegada a dalt, al carrer principal, vaig seguir cap a l’ermita de Sant Elm del segle XV (2 fotos), des d'on es té una fantàstica vista de bona part de la Costa Brava. Actualment, l’ermita i els seus voltants estan en obres ja que durant molt anys ha estat abandonada però, gràcies a l'esforç d'uns quants vilatans, s’està recuperant.




Des de la placeta que hi ha just a sota l’ermita vaig baixar per un tram d’escales i un camí i, seguint els senyals grocs i blancs per diversos carrers i trencalls d’escales, vaig anar a parar davant de l'hotel Edèn Roc. El carrer de la dreta ens porta al camí de ronda que passa pel Mirador de les Modistes (foto cala del Vigatà i St. Elm). 




Si tornem enrere per seguir el camí de ronda, aquest està tallat i vaig haver de tornar al carrer de Garbí per poder veure la cala de Port Salvi des de punta de Garbí (foto).


Seguint el camí de ronda es té una espectacular vista sobre l'esplèndida badia de Sant Feliu i el seu important port (foto) i, passant per sobre de la cala dels Penjats, el Mirador de Les Planetes, cala dels Frares, platja dels Vagos (els antics banys de St. Feliu) i els esculls ataronjats coneguts amb el nom de Sang i Fetge, s’arriba a la llarga platja de Sant Feliu.



Sant Feliu de Guíxols és una de les poblacions més grans de la Costa Brava i havia sigut la capital del suro entre la segona part del segle XVIII i tot el XIX, degut a la gran quantitat de fàbriques i tallers dedicats a fer taps i on també, per aquella època, s'hi va fer un tren de via estreta per anar cap a Girona.

Hi podem visitar el monestir Benedictí que és un dels més antics de Catalunya (foto) on cada estiu s'hi celebra un ja reconegut festival de música i dança, els arcs de Porta Ferrada (porta que separava el monestir de la població) i l'Arc de Sant Benet (foto).




També hi destaca la rambla d'Antoni Vidal i els carrerons de l'antic Sant Feliu que l'envolten i, en l'ampli Passeig del Mar, el casino La Constància (edifici modernista de dues plantes amb reminiscències àrabs de finals del segle XIX - foto), algunes cases senyorials (foto), i l’edifici de l'Ajuntament (foto).






















I, per acabar aquesta primera setmana de recorregut per la Costa Brava, em vaig dirigir cap a l’estació d'autobusos que està al costat del Pavelló (molt a prop de l'interesant cementiri) per agafar l'autobús que em portaria a Barcelona.
A l'any 2015 i també al 2016 em vaig quedar a dormir a l'Hostal del Sol de Sant Feliu de Guíxols, (foto) a la carretera de Palamós, 194 / telèfon: 972.320193 / 41,50€ (dormir i esmorzar bufet lliure), on la Núria i l'Emili em varen atendre molt amablement a la seva torre modernista molt ben arreglada (foto) i amb tots els serveis impecables.