Travessant tota la platja Gran li segueix el
passeig, amb un petit mirador dedicat a Minerva (foto), i a sota
mateix tenim la diminuta cala del Reig, amb una petita zona de sorra.
A continuació s’arriba a platja de la Mar Menuda, també de sorra i
de mitjanes proporcions, i a l’esquerra es poden veure un conjunt d’esculls i
petites illes: l’Illa, sa Banyera de ses Dones i Ses Illetes (foto 2021).
A partir de l’any 2019 he pogut seguir pel voral de la carretera dons han fet una passarel.la de fusta per no haver d’anar per l’asfalt: Passera de Sant Jaume.
Després de fer uns pocs metres per l’asfalt de la
carretera que uneix Tossa i Sant Feliu, s’arriba a una corba a l’esquerra i, al
costat d'un reixat, vaig agafar el corriol que surt a la dreta en direcció al
mar. Seguint les indicacions passes per uns penya-segats (foto) i vas a parar a
la tranquil·la cala Bona (foto), amb molt poca sorra i d’aigües
transparents, segons diuen paradís de la Costa Brava, amb un bar i una terrassa
muntats sobre una tarima de fusta (a finals de juny de l’any 2023 tot plegat estava bastant
desmuntat – no se si obriran mes endavant).
Pujant primer les escales i després a la dreta per un
bonic camí integrat en el paisatge, deixant l’últim tram de escales poc abans
d’arribar a la carretera, i seguint les marques verdes, el cartell indica el
camí (foto) que passa per cala Pola, bastant gran i de sorra. A l’any 2021 havien tirat tots els antics edificis i estaven
construint unes noves edificacions, crec que tot molt més aparatós (foto).
Al juny del 2023 ja funciona a ple
rendiment.
Travessant la platja, trobarem unes escales (deixant les marques verdes del Camí de Ronda) que ens portaran (al arribar a dalt, el carrer a l'esquerra) a l'edifici del Complex que ara es diu Pola-Giverola, enganxat a la carretera. En aquesta etapa vaig haver d'agafar petits trams de carretera asfaltada ja que, degut als penya-segats, no hi ha camins de ronda, però amb les dreceres que vaig fer l’any 2016 i següents, en total són uns 7 km.
Seguint per la carretera s’arriba, al cap d'un parell de corbes, a una desviació a mà esquerra que va cap a cala Giverola, un carrer asfaltat d'uns tres-cents metres de llargada al costat d'una zona esportiva, piscina, restaurant i telefèric del mateix hotel. Al juny del 2021, al començament del carrer i a tocar de la carretera, havien muntat una barrera per cobrar pàrquing als vehicles.
A l'arribar a la platja, a mà dreta, hi ha cala d'Es Bordims (foto 2016) i a l’esquerre cala Racó de Llevant (foto 2016).
Abans d'entrar al túnel per anar a aquesta última cala, hi ha unes escales
de pedra i després de fusta que van pujant fins el carrer de cap des
Pentiner (foto 2016).
A l'arribar a dalt a la dreta,
trobarem a l'altre costat unes escales amb molt pendent i estretes,
al costat mateix de la tàpia d'una casa, que porten a la solitària i bonica cala
sa Futadera (foto) de sorra i en forma de mitja lluna.
Tornant al carrer cap des Pentiner i poc abans de les escales que vaig
pujar des de cala Giverola, surt un corriol sense senyalitzar que puja cap un
mirador a la mateixa carretera principal, que haurem de seguir poc més d’un
quilòmetre, passat un túnel, hi ha un edifici i, a la nostra dreta surt una
curta pista (amb un senyal mig
amagat de propietat privada) i unes escales que van a donar a un mirador. Vaig
agafar les escales que van als apartaments H11 – E1 i, seguint un tram de
carrer, i després dels apartaments Bergantí i diversos trams d’escales, vas a
parar a la bonica, si ens oblidem de la quantitat de cases que tenim darrera, cala
Salionç (foto any 2015).
A l’any 2021, al final de la platja, vaig
anar per sobre de les roques fins a trobar unes escales de pedra. Allà comença
un bonic Camí de Ronda amb passarel·la inclosa (foto 2021)
però, al cap de 100 metres, s’acaba la ruta.
Seguint per la carretera, a poc menys d’un quilòmetre, just a l'entrar al terme municipal de Santa Cristina d’Aro i comarca del Baix Empordà, hi ha el camí molt suau però llarg que baixa a la platja de Vallpresona (nudista) plena de pedres i totalment salvatge (paradís hippy des de fa molts anys). Davant l’illot de la Galera (foto 2016).
Al 2016 i següents, vaig anar al final de la platja de Vallpresona i, passant per sobre de les roques dels esculls de Concagats (foto), i seguint els puntets blaus d’ajuda, s’arriba a la caleta de Concagats (foto 2023). Tot seguit, s’empalma amb la cala del Senyor Ramon (d’aquesta manera em vaig estalviar tornar a pujar a la carretera).
RUTA INICIAL: Altra vegada a la carretera i, a poc més d'un quilòmetre, s'hi troba la baixada cap a la llarga cala del Senyor Ramon (La Corcollada) (3 fotos), també nudista però de sorra, l’única del terme municipal de Santa Cristina d’Aro. S'ha de tenir en compte que a la mateixa carretera hi ha una tanca que prohibeix el pas però que, normalment, a l'estiu és oberta encara que, si es va en cotxe, s’ha de pagar pàrquing a l'arribar a baix. Actualment aquesta cala esta molt abandonada i deixada, plena de pedres i molt mes estreta per els despreniments que ha sofert, inclús la pista per baixar-hi des de la carretera amb cotxe, me’n dit que esta tallada. Crec que trigarem anys a veure la platja com era a les fotos següents.
A l’any 2023 vaig pujar per les escales del
final de la Cala del senyor Ramon i, després de un corriol força complicat que
puja bastant, arribes a un carrer de la urbanització ROSAMAR. Després vaig
baixar cap el litoral a la punta del Canyet, per seguir la ruta de anys
anteriors. Fins aquí 12 km. i 4,30 hores, amb parada inclosa.
RUTA RECOMANADA: A l'any 2015 i següents, al final de la cala del senyor Ramon (al costat de una escala) vaig anar sortejant per sobre les pedres (es força perillós) que es veuen al fons d'aquesta última foto: roca Curcullada i roca Foradada, per enllaçar amb un Camí de Ronda enrajolat que comunica es Ponts de Canyet, roca Tallada, la platja de Canyet, de sorra granulosa i amb forma de lluna nova, i la punta del Canyet, des d'on es tenen unes precioses vistes del litoral (foto amb als esculls de Canyet i un altre del 2015 amb panoràmica general - caleta de Concagats al mig).
A continuació be la platja més gran
de totes les de la urbanització Rosamar i que pertany al terme municipal de
Sant Feliu de Guíxols, la platja dels Canyerets de sorra granulosa.
Just al començament d'aquesta i darrera les dutxes hi surten unes escales primer, un corriol desprès i al final una pista bastant llarga (en l’últim tram, després de un banc de fusta vaig anar pel dret) - per pujar a la carretera, amb unes espectaculars vistes a quasi tot el tram fet en el dia d’avui (foto 2019). En primer lloc es pot veure la platja dels Canyerets.
A l’any 2023, al cap de
uns 600 metres de anar per l’asfalt i just quan la carretera gira cap a la
esquerra, hi ha un pal de fusta (20 metres abans comença un altre camí però esta
tallat) a la dreta vaig agafar un corriol sense senyalitzar, que primer passa per sobre CALA JOANA (1ª foto) i arriba a CALA URGELL (2ª foto).
Des de cala URGELL vaig anar per sobre les roques fins arribar a cala d’EN BOSCH i, cap a la mitat, surten unes escales bastant atrotinades, que després es converteix amb caminet amb escales. Quan, bastant amunt, les escales giren a la esquerra (van a una propietat privada), el camí segueix recta i te un cable de cer enganxat a la paret de la esquerra. Després de passar per sobre de un parell de taulons de fusta, hi han unes noves escales que surten a la esquerra que també van a un altre propietat privada, i jo vaig agafar el camí de la dreta, però al final no vaig trobar la sortida (no hi res senyalitzat).
Al final, vaig tindre que
demanar ajuda a uns paletes que estan fent una casa, que em deixessin a
travessar per la obra per poder arribar al carrer de la urbanització
PUNTABRAVA. Segons em varen comentar, han anant fent diverses cases i se’n
carregat el camí de ronda original. ES UNA VERGONYA AJUNTAMENT DE SANT FELIU DE GUIXOLS que no ho hagueu
controlat ¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡
Travessant la urbanització per dos carrers: Roger i Can Pey, a la corba cap a la esquerra de aquest últim, vaig agafar unes escales a la dreta que baixen a la platja (al final del carrer d’EN MIERES) i, anant per sobre les roques del litoral un bon tram (uns 700/800 metres), passant per Sa Crestera, vaig arribar a la platja de LES PENYES, on cap a la mitat hi ha un dipòsit de cimen amb una estelada, i al costat surten unes escales que pujant fins el “Camí de Ronda Oficial” (foto 2023), que a l’any 2019 jo ja havia fet una part de aquest tram i que vaig trobar amb molt mal estat, deixat i ple de herbes i, que segueix exactament igual o pitjor.
L’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols ja
fa anys que, en els seus fulletons turístics de cales i platges, diu que
arreglarà aquest tram des de Les Penyes i Cala del Vigatà però de moment
segueix sent un projecte.
Després de seguir pels carrers de la urbanització Vista Alegre seguint les marques grogues i blanques, vaig passar per la tanca de la casa d’El Mirador dels Frares, espectacular talaia sobre els penya-segats. Vaig agafar el segon carrer a la dreta, que es converteix en camí, i després unes escales (foto) per baixar a cala del Vigatà (foto), sense gens de sorra i plena de pedres.
Altra vegada a dalt, al carrer principal, vaig seguir cap a l’ermita de Sant Elm del segle XV (2 fotos), des d'on es té una fantàstica vista de bona part de la Costa Brava. Durant uns anys l’ermita i els seus voltants han estat en obres ja que durant molt de temps ha estat abandonada però, gràcies a l'esforç d'uns quants vilatans, s’ha recuperat.
Des de la placeta que hi ha just a sota l’ermita vaig baixar per un
tram d’escales i el passatge de l’esquerra, el següent carrer a la dreta fins
el primer carrer: L’Horitzó i, a partir d’aquí
sempre a la dreta, que cap el final baixant unes escales bastant atrotinades ens
porta al carrer de Port Salvi, i al arribar a una corba tancada ens trobem amb
el Camí de Ronda que passa pel Mirador de les Modistes (foto cala del
Vigatà i St. Elm).
Si tornem enrere per continuar el
Camí de Ronda, voltejant l’hotel Edèn Roc, seguirem les senyals grogues i blanques, veient la cala
Port Salvi des de punta de Garbí (foto).
Seguint el camí de ronda i després per el Passeig President Irla, es té una
espectacular vista sobre l'esplèndida badia de Sant Feliu i el seu important
port (foto) i, passant per sobre de la cala dels Penjats, el Mirador
de Les Planetes, cala dels Frares, platja dels Vagos (els
antics banys de St. Feliu) i els esculls ataronjats coneguts amb el nom de Sang
i Fetge, s’arriba a la llarga platja de Sant Feliu.
Sant Feliu de Guíxols és una de les poblacions més grans de la Costa Brava
i havia sigut la capital del suro entre la segona part del segle XVIII i
tot el XIX, degut a la gran quantitat de fàbriques i tallers dedicats a fer
taps i on també, per aquella època, s'hi va fer un tren de via estreta per anar
cap a Girona. Es pot veure l’exposició que hi ha al port (fotos de l’any 2019),
al costat d’on comença el tram per anar cap a la platja de Sant Pol.
A Sant Feliu hi podem visitar el monestir Benedictí que és un dels més antics de
Catalunya (foto), on cada estiu s'hi celebra un ja reconegut festival de música
i dansa, els arcs de Porta Ferrada (porta que separava el monestir de
la població) i l'Arc de Sant Benet (foto).
També hi destaca la rambla d'Antoni Vidal i els carrerons de l'antic
Sant Feliu que l'envolten i, en l'ampli Passeig del Mar, el casino La
Constància (edifici modernista de dues plantes amb reminiscències àrabs de
finals del segle XIX - foto), algunes cases senyorials (foto), i l’edifici
de l'Ajuntament (foto).
I, per acabar aquesta primera
setmana de recorregut per la Costa Brava, em vaig dirigir cap a l’estació
d'autobusos que està al costat del Pavelló (molt a prop de l'interesant cementiri)
per agafar l'autobús que em portaria a Barcelona.
A l'any 2015 i fins el 2019 em vaig quedar a dormir a
l'Hostal del Sol de Sant Feliu de Guíxols, (foto) a la carretera de
Palamós, 194, Una torre modernista molt ben arreglada (foto) i amb tots els serveis
impecables.
