diumenge, 3 de maig del 2015

10ª etapa - Roses / Cadaqués


4a SETMANA:

10a ETAPA – ROSES / CADAQUÉS – 35 KM. – ALÇADA ACUM.: 1.395 metres – de 9 a 19 hores (7 hores)

Vaig començar la setmana sortint del port de Roses (foto anterior), passant per la platja dels Palangrers, de sorra fina, deixant a l’esquerra el Castell de la Trinitat del segle XVI, que té forma d'estrella de 5 puntes.

Voltant el far (foto amb el castell darrera) construït l’any 1864 durant el regnat d’Isabel II, que es troba a 24 metres sobre el nivell del mar i que fou electrificat l’any 1921 amb una làmpada incandescent de 500 watts. 


El camí de ronda, que es fàcil de seguir amb les marques del GR92, comença a punta de la Poncella, està molt ben arreglat i permet gaudir d’alguns afloraments rocosos singulars de marbres blancs amb vetes, d’elevat interès geològic.

La primera platja que vaig arribar és la del Racó de Canyelles i, just al costat, està la de Canyelles Petites, de sorra fina i molt agradable (foto 2019).


























Al final de la platja, i després de vorejar un bar restaurant, el camí passa per un pont de ferro i un altre restaurant amb embarcador i la bonica platja de Bonifaci, estreta i de sorra gruixuda, i, a partir d'aquí, el camí és de terra i pedres i es passa molt a prop de l'aigua.

Al davant hi ha un illot format per diverses roques (Els Brancs), punt de descans d’aus que, amb les ales obertes de cara al sol, s’hi assequen les plomes.

Després de dos sortints rocallosos anomenats puntes de l’Omella i de l’Ullastrell, vaig arribar a la platja de l’Almadrava i la de les Canyelles Grosses (foto), que està allunyada 5 km. del centre de Roses.


Per sortir de la platja de l’Almadrava vaig agafar un tram d’escales del carrer Tiziano, el qual està quasi al final de la platja, i seguint les indicacions del camí de ronda, es passa pel carrer Gauguin, on la seva última casa dóna entrada al Parc Natural del Cap de Creus, el primer Parc Natural marítim-terrestre de Catalunya. La seva superfície erosionada, articulada en penya-segats, illots, puntes i algunes cales, ofereix una bellesa natural única.

Després de punta de l’Almadrava, que era el lloc on els pescadors de Roses es van convertir en uns grans especialistes en la captura de la tonyina ja fa uns quants segles, ve un tram amb penya-segats, roques escarpades, vegetació de pineda i d’arbust típicament mediterrània i, passant per la Figuerassa (foto), Rec d’en Bartolí, port del Reig i cala de Mosques, vaig arribar a punta Falconera

Aquesta punta fou ocupada per militars fins a principis dels anys noranta pel seu interès com a enclavament estratègic amb domini visual de la badia de Roses. Per això, existeixen una sèrie de galeries subterrànies que afloren a la superfície a través de búnquers, construïts al final de la guerra civil amb previsió que els republicans poguessin arribar per via marítima, però que mai van ser utilitzats.

Seguint el bonic corriol de pedres que puja i baixa entre pinedes i penya-segats arran de mar, es passa per cap Falcó i cala del Lledó, (foto 2016) de pedres, aigua cristal·lina i una font, on encara es pot veure, arran d’aigua, l’embarcador i la rampa per on es baixava el marbre que se n’extreia de la seva pedrera i que es transportava per via marítima a Roses.




Després d'una forta però curta pujada, vaig passar pel cap Trencat (foto anterior - any 2015), que rep el nom gràcies a la fragmentació de roques que han anat desprenent-se i caient a l’aigua, cala Murtra (foto), amb forma de ferradura, és nudista i té sorra, grava i roques, cap Blanc, cova de les Bruixes, cala Rostella, nudista amb la sorra gruixuda i envoltada de pins (foto 2019 amb el Cap de Norfeu darrera), i al final de la pujada seguint les marques del GR, s'arriba a punta del Turment, des d'on s'afigura tota la Badia de Montjoi.



Davant d’aquest tram de costa, hi ha nombroses roques submergides molt a prop de la superfície de l’aigua i que han estat causa, des dels inicis de la navegació de la Mediterrània, d’embrancaments i enfonsaments de vaixells, avui un atractiu pels submarinistes.

Només queda cala Calis (de grava i una mica de sorra), al costat, després d’una primera casa, d'on es troba el famós ex-restaurant d’en Ferran Adrià, El Bulli (2 fotos), ara reconvertit en museu, a l'entrada de cala Montjoi.




 



 





























La llarga i ampla platja de cala Montjoi (foto anterior) és de sorra i grava i té ubicada, al darrera mateix, una "ciutat de vacances" amb bungalous.

Voldria felicitar a l’Ajuntament de Roses pel manteniment del Camí de Ronda: baranes, branques d’arbres i arbustos, neteja, etc. en tot el seu recorregut d’aquest tram tan transitat des de Roses fins Cala Montjoi.

Pujant unes poques escales del final de la platja, vaig agafar la carretera de terra apta per a vehicles durant uns 700 metres i, seguint les marques grogues, ve un desviament que em portà cap a punta de la Ferrera (foto 2015). 



A partir d’aquí, el camí va vorejant la costa passant per Cala Calitjàs (foto 2015), nudista i de grava i còdols plans, platja d’en Gandalla i cala del Pi Ros (cala del Pi de Roses) - les dues petites.

A continuació ve la platja de la Pelosa (foto 2015), de sorra i amb barquetes.

Després de la garita reformada que es veu a la foto, que va servir per vigilar els presoners confinats durant la guerra civil, venen les cales de la Oca i de Llumanera, les dues de molt difícil accés, en el moment que es comença a pujar cap el coll del Canadell, punt d’entrada al promontori rocós, declarat Reserva Natural Integral, que s'anomena Cap de Norfeu. 

A l’any 2019, el 2021 i el 2022 també, un cop passades aquestes dues cales, vaig seguir els senyals del GR92 per pujar directament al Coll de Canadell.

Seguint per un corriol carener que puja dret fins al cim de la muntanya, vaig arribar fins la torre de Norfeu (foto), construïda l’any 1598 com a torre de guaita i defensa de les cales Joncols i la Pelosa

El camí planeja ara pel llom de la península. A mig camí hi ha una bifurcació i vaig agafar el trencall de la dreta cap el cap Gros o punta de Norfeu, on es troba un mirador: punta Prima, que permet veure perfectament, cap a un costat, la Badia de Montjoi (foto) i, cap a l'altre, la Badia de Jóncols (2 fotos). 





Agafant el corriol cap al costat contrari d’on venim, vaig passar per la barraca dels Palauencs (foto), la cova de Les Encantades i la cova de Les Ermites (3 fotos), que té una gran entrada que va servir per tancar-hi bestiar. 





















































A l'arribar a la carretera, a la dreta es troba la baixada fàcil però llarga, a cala del Canadell, nudista, de còdols, graves, aigües transparents i amb les restes d'un forn de calç que havia servit per treballar la roca del Cap de Norfeu.

Altre cop a dalt, vaig agafar el caminet que surt entre 2 pals petits de fusta que, amb un parell de baixades i pujades, porta al puig del Canadell, amb una esplèndida panoràmica de Cala Jóncols (foto 2019). 

Ja de baixada i cap al final del camí hi ha unes escales i, a la dreta mig amagada, una font (foto) on es reunien els pescadors de Roses i de Cadaqués.



Ja hem arribat a cala Jóncols (foto), de còdols, grava i els pins darrera, un lloc mig salvatge i molt tranquil, amb hotel i restaurant integrats al paisatge.

Des de Jóncols fins a Cadaqués hi ha 6 km.

Per sortir de Cala Jóncols vaig pujar per la riera i, al primer desviament a la dreta, seguint les marques del GR, i després d’una porta tancada (es passa pel costat) (a l’any 2018 estava oberta, però al 2021 i al 2022 la porta tornava a estar tancada), es puja primer per una pista i després per un corriol de pedres amb fort pendent cap al coll de Sa Cruïlla, creuant un cop la pista i passant al costat de parets de pedra seca.

A l’any 2018, al 2019, al 2021 i al 2022, un cop a dalt de tot, vaig seguir per la pista que passa pel Pla de la Figuera fins Cadaqués, amb unes esplèndides vistes de Cadaqués i el Cap de Creus (foto), excepte cap al final que va tallant algunes corbes (senyalitzat amb les marques GR).

 

RUTA INICIAL: Un cop a dalt de tot, vaig seguir la pista que passa pel Pla de la Figuera fins a trobar una casa a l’esquerra, per agafar un camí que passa per la barraca de la Pedrera.

Després, anar seguint el filat del terreny de la masia Can Sala que porta cap a un camí més ample que passa per Sa Planassa i baixa a punta Prima i a punta des Meros amb la cova de Sa Surada. De tota manera, no vaig arribar al mar sinó que, seguint el caminet del rec des Crostonet i anant travessant camp a través per diferents murs de paret seca, em va portar a punta de Calanans amb el seu far (foto) que, des de l’any 1856, vigila la Badia de Cadaqués.

A l’any 2020, entrant a Cadaqués vaig mirar enrere cap el far de Calanans i vaig fer aquesta bonica foto i també aquestes altres amb una imatge que no et canses de fotografiar (total 4 fotos).





Des del far de Calanans vaig agafar el camí que, enganxat a la costa, passa per cala de Sa Sabolla, nudista, de còdols i grava, amb els seus illots des Cucurucucs i que, durant tres quilòmetres, ens permet anar veient, cada vegada més a prop, la bonica localitat de Cadaqués (foto amb Sa Conca en primer terme).

La primera que em vaig trobar va ser la cala de Pius V, de grava i còdols plans i amb una capella a 150 metres riera amunt. Després venen la platja de Sa Conca (nudista), la platja de Sortell, amb la seva illeta enganxada, les platges de la Cova dels Capellans (de sorra i grava), Es LLané Petit (amb una bonica torre i més grava que sorra) i Es Llaner Gran, de còdols plans, grava i una mica de sorra, una de les més grans platges de Cadaqués i, també, on la família Dalí tenia la seva residència (abans que el pare fes fora a Salvador Dalí per anar amb una dona casada: Gala).

Passada la punta d’en Pampà, amb la casa Surroca que té la façana de pissarra, comença el carrer de la Riba, amb el seu porxat (foto).

Davant tenim la primera de les cales que formen el nucli urbà, port Alguer o Portdoguer (foto), de sorra i una mica de grava i amb la coneguda església de Santa Maria del segle XVI darrera mateix i, després de passar la torre medieval d’Es Baluard, arribem a la cala d’Es Portal i la platja Gran, separades per la riera, totes amb poca sorra, còdols i grava, La Plaja, Es Poal (còdols plans sobre la sorra) i Es Pianc, de sorra fina.

 
A finals de setembre de l’any 2014 i també a l’any 2023, vaig fer un recorregut extra que passo a detallar:

A Cadaqués en concret, vaig agafar el passeig Víctor Rahola de Cadaqués, que va paral·lel a l'aigua i que passa per les cales Ses Oliveres (amb rampa d'avarada i bar a l'estiu) i del Ros (de sorra i amb quatre bancs de pedra al costat).

Des d'aquí surt un corriol molt bonic i fàcil, vorejant murs de pedra seca i marcat com a camí de ronda que envolta la costa d’en Baromá i la punta de ses Forques fins la platja de Pere Fet, de sorra i grava.

Després el camí segueix per cala S'Arenella, amb el seu embarcador, i cala Confitera. Just davant es troba l'illot de s’Arenella (foto 2023), amb tres o quatre cases i una torre de vigilància reformada.



A continuació ve la punta de Sa Lludri (foto 2023), la platja d'en Sanés, de grava i còdols, es Caials, també de grava i còdols, amb una roca convertida en un mini embarcador al altre banda, i el Racó d’en Bofill.


A l’any 2023 vaig seguir cap el nord per el carrer Punta de Soliguera i, just al passar l’única casa a la dreta i un transformador elèctric, cam a través per un tram molt curt, vas a parar al Camí de Ronda que passa per davant de las cases del carrer Passatge de la Illa de Portlligat  i amb vista directa a les cases de l’altre banda: Portlligat (foto).


Es passa per un parell de caletes, la primera s’utilitza per passar en caiac cap a la illa, i la segona es diu la Platja d’en Pep Ton.

El camí segueix fins el final de la península i després dona la volta per tornar per l’altre banda per arribar a la platja de Calders (foto).


Al final de la cala hi ha una bifurcació, la de la dreta es dirigeix cap a Portlligat, i cap a la esquerra et porta de nou cap a Cadaqués (al costat de la Ermita de Sant Baldiri. Després del pàrquing que hi ha davant  la Ermita, surt el trencall que baixa cap el Passeig Riba des Poal davant mateix de la Platja des Poal.

Total d’aquest recorregut fet des de l’hotel Nou Estrelles i fins arribar al mateix origen, son 7 km. i 250 metres de desnivell acumulat (unes 2,5 hores tranquil·lament).

RUTA DE L’ANY 2014: Si es segueix el carrer que trobem es va cap a Portlligat amb altres petites caletes però aquesta vegada no vaig anar-hi i vaig tornar enrere. Per no repetir el mateix trajecte d'uns 4 km. que havia fet, al final de la cala Caials, vaig agafar el carrer de la dreta que surt després de tota la cala. A l'arribar a un encreuament que davant està tallat, vaig girar a la dreta per un carrer sense asfaltar per agafar, després, un altre carrer a l’esquerra que em va portar davant de la cala d’en Ros i, d’aquí, agafar el passeig Víctor Rahola cap a Cadaqués de nou.

Degut a la seva ubicació, Cadaqués té un encant especial, sempre va viure de cara al mar i donant l’esquena a la resta de la comarca. Ha sigut el lloc preferit d'una bona part de la burgesia catalana i també de molts artistes nacionals i estrangers, escriptors, músics, pintors i un llarguíssim etcètera.

L’única carretera que hi arriba és per el Coll de Perafita i va ser construïda a finals del segle XIX.

A més de l’església de Sta. Maria amb el retaule de 23 metres dedicat a la Verge de l’Esperança (fotos 2022), per la tarda oberta de 16 a 18:45 hores, hi destaquen el casino de L’Amistat (foto), societat creada l'any 1857, les diferents cases d’indians: Serinyana (foto), Pont i Rahola; i també el casc antic, un recinte emmurallat d’origen medieval on vaig poder trepitjar l’antic paviment del poble, anomenat rastell (foto), extret de les mateixes platges.






























Vaig a dormir cada any a l'Hotel Nou Estrelles **/ Carrer Sant Vicenç s/n / Cadaqués

http://www.hotelnouestrelles.com/