2a SETMANA:TRAM ORIGINAL DE L’ANY 2013 AMB MODIFICACIONS POSTERIORS
RUTA ORIGINAL: Aquest bonic tram de camí de ronda comença al costat de Cavall Bernat
(foto), una roca monolítica natural que es troba al final de la llarga platja
de Platja d’Aro.
Es passa per la caleta de Sa Coveta, punta d’en Ramis i s’arriba a platja Rovira, força gran i amb la sorra gruixuda. Em vaig desviar uns metres sortint de la sorra per veure les ruïnes de la antiga vil·la romana del pla de Palol, que hi ha allà mateix.
Des
de platja Rovira surten unes escales i el camí passa per un petit túnel per
arribar a la petita platja Sa Cova, de
sorra gruixuda de color daurat i envoltada de pins i roques.
Després venen tres túnels fets a la roca, les cales Pitxot, el Vilaret, amb un petit embarcador fora d’us, i baixant les escales, ja arribem a la bufona cala del Pi (foto any 2021). De petit hi havíem anat diverses vegades amb els meus pares i els meus germans.
Travessem un altre llarg túnel amb escaletes incloses i la rocosa punta d’Escuits, tot plegat formant un sinuós recorregut esquitxat de roques barrejades amb vegetació (foto) i des d'on es poden veure les rodones de Dintre i de Fora, un conjunt d’esculls que apareixen i desapareixen amb la força de la mar.
Entremig cala dels Canyers (abans Ses Carbasses), l’última
de Platja d’Aro, una combinació de sorra granulosa i roques – nudista - amb les
restes d’un petit embarcador (foto 2016).
Seguint el camí i entrant a la
demarcació de Calonge, a partir de l’any 2022 ja vaig trobar una desviació tot
passant un túnel, que baixa directament per unes noves escales, primer de fusta
i desprès de pedra, a la platja
de Belladona i per un petit tram de
camí amb escales, es passa directament la platja de Cap Roig,
ambdues de mitjanes proporcions i amb la sorra granulosa prima, i amb
el Cap Roig davant (foto), un bonic promontori d’argila i granit
cobert per pins.
En aquest punt comença un altre tram de camí de ronda que inclou una passarel·la de ferro, escales i un tram molt maco, que passa per Penyes Blanques, un conjunt d'entrants i sortints de pedra al costat del camí, i que acaba a les llargues platges de Ses Torretes (amb l'antic càmping Cala Gogó) i Cristus, les dues de sorra fina i separades per uns esculls rocallosos (foto 2018), aquesta última també amb un càmping.
A l’any 2024, per passar de una a l’altre, havien fet unes escales i una passarel·la de fusta que envolta una finca (foto anterior) i que dona directament a platja Cristus.
Al final de platja Cristus es passa per
un túnel, just a sota la casa /castell on va viure l'actriu Madeleine Caroll, que
dona a cala del Forn, amb una petita zona de sorra enmig d’esculls
naturals en forma de mitja lluna.
A continuació venen les cales dels
Esculls i de la Roca del Paller, les dues de sorra amb el gra relativament
fi. La punta del Malpàs comunica amb la paradisíaca cala de les
Roques Planes, un paratge diferent a la resta de la costa, caracteritzada
per l’aspecte peculiar que li confereixen les roques grises i arrodonides per
l'efecte de l’erosió.
Aquí, pujant les escales, es va pel
camí de ronda "oficial" però jo vaig preferir agafar un complicat
corriol arran de mar que, passant sobre petites roques vermelles (foto
anterior) i cales de reduïdes dimensions com Rocosa, de l’Embarcador i
Gran, i després d’enfilar diverses escales (antic camí de ronda molt
deteriorat), vas a parar just a sota de la Torre
dels Perpinyà (foto) - és una
reproducció - per enllaçar amb el camí de ronda oficial.
El tram que segueix passa per sobre les cales de la roca dels Musclos, dels Capellans, Racó dels Homes i Racó de les Dones, les tres primeres petites amb el ferm rocallós i l'última de sorra granulosa i enganxada a Torre Valentina (segle XVI), enfront del edifici d'apartaments que l’envolta. Des d'aquest punt hi ha una espectacular vista sobre la Badia de Palamós i de Calonge (foto any 2015).
Seguidament, ja venen
les llargues platges de torre Valentina, Sant Antoni (amb tres espigons)
i d'Es Monestri, les últimes del terme municipal de
Sant Antoni de Calonge. Aquesta última dóna pas a la platja Gran de Palamós,
just quan el passeig es torna més ample. En total, més de 3,5 km. de passeig marítim entre les
dues localitats: Sant Antoni i Palamós.
Palamós també va ésser molt important en la indústria del suro, tant per la
quantitat de fàbriques que va tenir com per les exportacions a través del
seu port, i actualment destaca per tenir un important port comercial,
turístic i pesquer. També tenen l'únic museu d'Espanya dedicat a l'art de la pesca.
Vaig veure l’església de Santa Maria del Mar d'estil gòtic (segles XII-XVI)
(foto) i el barri mariner del Pedró, que conserva l’estructura de carrers
estrets que tenia originalment.
Altre cop arran de mar trobem el Port
Nàutic i la Llotja, amb el seu mercat de tardes amb peix fresc, i seguint per
el vial carrer Club Nàutic fins el final (al costat del Club Nàutic Costa Brava),
trobem unes curtes escales amb la platja Pere Gran i, seguint per un petit tram
empedrat de camí de ronda es va directament al far (foto), just a l'extrem de
la punta del Molí, amb una gran vista general.
Tornant per el carrer Punta del Molí
fins les escales que trobem a l’esquerra abans del pont i al arribar a baix,
girarem a la dreta pel Vial del Port que té tres miradors, arribant al port
Esportiu Marina de Palamós (2 fotos).
Just a la cantonada, a dalt del vial, hi ha unes escales que porten a les restes de la portada de l'antic Convent dels Agustins (foto).
A partir de l’any 2021, a l’acabar el Passeig i sense agafar la carretera de la Fosca, a mà dreta surt un camí de ciment, que després passa a ser de fusta i més tard altra vegada de ciment, que passa pel costat del mirador i, sobre cala del Morro de Vedell (foto 2022), enllaça directament amb el Camí de Ronda habitual a la cala dels Pots.
Despès de la cala dels Pots i els Esculls d’en Roc a la dreta, vaig arribar a cala Margarida (foto 2015), de pedres, que conserva algunes de les antigues barraques de pescadors.
Després de baixar uns pocs esglaons, de seguida trobem
unes escales que surten entre dues cases per enfilar la muntanyeta del cap
Gros, un petit parc natural. A l'arribar a dalt, després de un petit tram
de carrer, a la dreta
segueix el camí de ronda que, entre pinedes,
voreja el litoral per sobre la cala de la Sardina, cova de l’aigua, rec de
Fanals i, després d’un tram
més rocós de baixada, ve la platja de Sa Tamardia, de sorra i, enganxada a la
bonica, ampla i apreciada platja de la Fosca (foto), de sorra
granulosa i dividida en dues parts per la roca Negra o Rocafosca.
Just a la meitat del passeig de la
Fosca es veu una antiga casa molt senyorial que fa goig (foto).
Al final del passeig, unes escales passen pel costat de les ruïnes del castell medieval de Sant Esteve de Mar dels segles XII-XIII, convertit posteriorment en masia (abans havia sigut un poblat iber i, al damunt, s'hi va edificar una construcció romana). Seguint el bonic i fàcil camí de ronda envoltat de pins i atzavares, es passa per una sèrie de petites cales de roques, la pineda d’en Gori i el Polvorí/cala Pallarida amb quatre barraques (foto 2015).
Després vaig arribar a la pintoresca cala s’Alguer (foto 2022) amb un conjunt d’antigues barraques de pescadors del segle XV, conservades gràcies a la campanya “Salvem Cala S’Alguer” impulsada pels afectes de la revisió urbanística que obligava a desballestar les casetes aixecades a la zona marítima-terrestre, actualment habilitades com habitatge, i que ens permet fer-nos una idea de com era l’original Costa Brava.
Al final hi
ha unes escales i un segon bloc de cases que en diuen La Planilla, molt
més petit, no tant turístic i just enfront d’un illot amb el mateix nom. Desprès el camí de ronda envolta la finca Mas Juny (foto 2015), refugi
d’intel·lectuals a principis del segle passat, amb el seu embarcador davant.
Pins, matolls i roques disseminades
a banda i banda (foto amb la platja del Castell al fons) són algunes de les
característiques més destacades d’aquest itinerari que vaig trobar fins arribar
a la platja del Castell (foto), l’única platja de sorra (fina) de grans
dimensions de la Costa Brava que queda sense urbanitzar, gràcies a una votació
popular que va organitzar l’Ajuntament fa uns quants anys. A l’any 2024 es
compleix el 30 aniversari del referèndum.
Als anys 2023 i 2024, en lloc de pujar cap a les ruïnes, vaig girar a l’esquerra per la riera i, seguint la pista es passa per la cabanya d’en Dalí (foto 2023), i per un corriol (Camí antic de La Fosca), s’arriba a la ruta d’anys anteriors, davant la casa Sènia.
RUTA ORIGINAL: Al final de la platja, a la dreta, venen de seguida les
ruïnes del poblat iber-romà construït, durant el segle VI aC, en l'escull de
l’Agulla de Castell (foto any 2016).
A l'altra banda hi ha la petita cala
de sa Corbatera (nudista) de sorra i pedres, la cova La Foradada (foto)
i la cala dels Capellans, també petita i de pedres. Aquestes dues
cales tenen un accés molt complicat.
Després el camí puja i es torna totalment salvatge i, enmig d’una pineda,
agafant el corriol arran de penya-segats, al cap de molta estona i d'un fort
pendent que passa just davant d'una cova feta a la roca (foto 2015). Per evitar aquest últim
tram i la forta pujada, es poden seguir les fletxes blanques i després el GR92,
que ens porten directament a la cova de la roca.
El camí de baixada s’endinsa cap a l'interior per envoltar una casa
(foto 2015). Al costat de la seva entrada es troba el desviament a cala
Sènia que és de pedres, però el tram es força complicat.
El camí principal que arriba a l'entrada de la casa és una pista però, al poc, hi ha el desviament a cala Canyers, molt atractiva, salvatge, amb petites zones de sorra i amb una font arran de mar, i des d'aquest punt comença un camí de ronda molt maco i amb unes vistes molt interessants (3 fotos) que passa per cala Corbs (1ª foto), de pedres amb una piscina natural a l’altra banda, i amb una cova accessible a la banda sud.
A l’any 2021 hi havia agut un despreniment
des de el camí de ronda i la cova estava totalment coberta de terra i pedres –
a l’any 2024 tot segueix igual. De totes maneres per el Camí de Ronda, el pas
es estret però s’hi pot passar perfectament. La cala es tancada per risc de
despreniments.
Seguint aquest camí, vaig arribar a
la petita cala Estreta, amb una antiga barraca comunal dels pescadors de la comarca, de
construcció tradicional de pedra amb volta catalana a recer de la tramuntana, i
les cales Remendon i Roca Bona o Pomes (foto), totes elles nudistes i es
comuniquen entre elles directament per la sorra. És una zona molt bonica,
bastant salvatge i tranquil·la.
A continuació, ve cala Cap de Planes, l’última del municipi de
Palamós, de sorra i amb una petita caseta de pescadors (foto 2015) (a l’any 2018
afectada i a punt de caure però a l’any 2020 havien tret la teulada i columnes de
davant i, la rampa per embarcacions ja no hi era – foto 2020 per comparar) i, les illetes del cap de Planes davant.
Seguint el camí de ronda (amb compte el cap, dons hi han unes branques que fàcilment te les claves) vaig passar per petites caletes que pertanyen al terme municipal de Mont-ras: Font Morisca i el Crit, indrets d’una bellesa salvatge on les roques i la vegetació es fonen en un únic element. Aquesta última té una zona de sorra i també una caseta amb annex i, per entrar a la cala s'ha de travessar un forat a la roca (foto 2015).
A l’any 2023 seguint fins al final de la
platja del Crit, vaig escalar per passar a la Cala des Vedell (foto 2023). A l’any
2024 ho vaig repetir però va ser bastant perillós.
Tot seguint per sobre les pedres fins a la
tercera caleta que es plena de roques, hi ha una corda que ajuda a pujar i quan
s’acaba, a la dreta surt un corriol amb força pendent que, al arribar al reixat
i travessar-lo, vaig agafar la pista de la dreta (de les dues que pujant) i que
va a parar just davant de la entrada al Jardí Botànic, per seguir la ruta de
anys anteriors.
RUTA ORIGINAL: Per sortir del Crit hi ha unes escales al centre que arriben a un corriol i, cap a la dreta, es passa per sobre cala des Vedell, de pedres i de bastant difícil accés, amb una gran roca en forma de taula rodona i el seu respectiu banc de pedra (foto 2020), on s’hi feien els àpats de la Societat d’En Nyoca, amb una sobretaules llargues i entretingudes.
Després d'una
forta pujada entre pinedes arran de penya-segats, el camí de la
dreta segueix fins que trobes una reixa i, de seguida, hi ha un pas per
travessar a l'altra banda.
Però a
l’any 2021, en lloc de travessar a l’altra banda, vaig agafar el corriol cap a
la dreta fins arribar a unes escales que porten a la raconada anomenada Banyera de la Russa (2 fotos), un
lloc que ofereix l’oportunitat d’una banyada de gran bellesa (sense tenir en
compte la quantitat de barques que sempre hi ha). Es molt interessant poder nadar per sota la
roca foradada i penetrar a la braça en un reclam mineral, amansit i en algun
moment solitari.
Per pujar
agafem la pista que torna a passar per la reixa (però per l’altra
banda), fins arribar a la pista principal que va a parar a l'entrada
del jardí botànic de Cap Roig,
famós també pel seu festival de música que fan tots els estius.
Cap Roig va ser construït per encàrrec d'un matrimoni (ell era coronel exiliat rus i ella una aristòcrata anglesa) que varen adquirir la finca de Cap Roig l’any 1927. També van fer construir cases pel servei i estables pels cavalls, a més d'un fantàstic jardí de més de 20 hectàrees que inclou exemplars d'arreu del món i una col·lecció d'escultures que s'adapten perfectament a l'entorn, que es pot visitar pagant el corresponent tiquet.
Vaig seguir per un tram de carretera asfaltada que condueix a l’entrada del castell d'estil escocès amb una portalada monumental (foto).
Baixant la carretera des de Cap Roig, a la dreta, vaig trobar els primers carrers de Calella de Palafrugell i, seguint les marques del GR92, primer per l'avinguda Costa Brava i després el carrer dels Castellets, vaig baixar les escales fins el carrer de l'esquerre (el que hi ha enfront està tallat) i, després cap a baix fins a trobar les últimes escales que condueixen al bonic camí de ronda. Si l’agafem cap a la dreta, ens porta cap a la platja del Golfet, de sorra, molt atractiva i també molt concorreguda (foto 2015).
Després, retrocedint aquest pocs metres, vaig seguir per l’interessant camí
trobant diversos túnels, passant per les cales de la Font Fina i de la Font
d’en Roques, (foto) també per un munt de roques curioses com:
L’Agulla del Golfet, roca Vermella, punta dels Forçats, el Castellet d’en Niell,
i petites cales de pedres com: s’Amagador, Foradada, Aigües Mortes i les
platges dels Canyers/Sant Roc, els banys d’en Caixa i Port Pelegrí, totes
tres de sorra.
L’Ajuntament de Palafrugell podria aprofitar la gran quantitat de cartells que ha posat a molts indrets per dir que “Accés no protegit”, i afegir el nom de cada racó. A l’any 2022 de cartells quasi no en queden. Segurament ara si que està protegit (no se de què). Però del nom del racó, res de res!
Al 2023 cartells nous però amb el mateix text:
“Accés no protegit”. Al 2024 tot igual.
Agafant el carrer a la dreta i les posteriors escales, es passa per la
punta dels Burricaires amb el seu mirador, la Platgeta, Port
d’en Calau, Port Bo o platja de les Barquetes i el port de la Malespina. Aquestes
tres últimes formen part de la badia de Calau i, just al centre de tot, hi
trobem la famosa arcada (Les Voltes) (2 fotos), que surt a totes les
fotografies de Calella de Palafrugell i de la Costa Brava i on, cada estiu (el
primer dissabte del mes de juliol), s’hi fa la cèlebre cantada d’havaneres.
Agafant el carrer més enganxat a la
costa, arribem a una petita barana d'una terrassa convertida en un esplèndid
mirador, Manel Juanola i Reixac de la casa Rosa o Can Genís (a l’any 2021
pintada de color blanc), que cal travessar, (hi ha dret de pas), i després de
passar per punta del Conill, s'arriba a la platja del Canadell,
amb un bonic passeig amb unes cases indianes ben maques (2 fotos), i lloc
d'estiueig de la burgesia de Palafrugell des de mitjans del segle XIX.
Sota el passeig s’arquegen les antigues barraques d’atuells de pesca.
