Tornant al carrer Ample a l’esquerra, vaig veure la font gòtica (segle XV) i diverses cases senyorials d’estil modernista. Arribat a la plaça d’Espanya, vaig girar a la dreta per entrar al Passeig de Dintre i veure La Casa de la Vila i altres cases modernistes (foto 2018).
Al final, a la plaça Catalunya, es troba l'Oficina de Turisme, davant mateix de la Badia de Blanes (foto amb el castell de Sant Joan darrere) i, més concretament, de l'illot de Sa Palomera, punt d’inici de la COSTA BRAVA (2 fotos).
A l’any 2023 i el 2024 també, des de la estació de Blanes vaig entrar al pàrquing de la dreta i, al final de tot, vaig anar per un caminet seguint en paral·lel les vies del tren que ve de Malgrat. Al arribar a una rotonda, travessant la carretera de Malgrat, vaig girar a la esquerra per la Avinguda de Catalunya, a la rotonda a la dreta, tot passant per el costat de una escola i després per un càmping i diversos blocs de pisos, fins arribar al Passeig de S’Abanell, paral·lel a la platja del mateix nom, des de on es distingeix el Illot de Sa Palomera (foto).
Si seguim les marques del GR-92
trobarem unes escales molt empinades però que escurcen el trajecte per arribar
dalt la muntanya.
A finals del mes de maig
del 2014 i anys posteriors, des d'El Convent vaig passar per l’entrada
del jardí botànic de Marimurtra, un dels jardins botànics més antics i preuats
d’Europa promogut a principis del segle XX per l'empresari alemany instal·lat a
Catalunya: Carl Faust.
Després, passant pel
Passeig de Carles Faust i el carrer de l’Ermita, vaig arribar a la capella de
Sant Francesc Xavier de l’any 1861. Baixant, s’arriba a la bonica i ampla platja
de Sant Francesc o cala Bona, amb sorra daurada (foto 2018).
Des de l’any 2020, just a l’arribar al
carrer de l’Ermita, surt un nou trencall a la dreta on comença el camí de ronda
que baixa directament a la platja de Sant Francesc o cala Bona, pero llavors no es passa per l'ermita.
Sortint de Cala Bona el Camí
de Ronda segueix fins arribar a una segona reixa. Aquí el camí es tallat i es
veu que no hi cap interès en fer-lo continuar, encara que ara mateix estigui
fet un petit tram sense continuïtat.
Aquí començant dos trams
d’escales molt llargues que porten als carrers Fragata, primer, i Mirador de la Cala, desprès. A l’arribar a
dalt a la dreta del carrer hi ha una
tanca que no deixa continuar, per lo que vaig agafar el mateix carrer, cap a
l’altre banda que porta a una rotonda i, en el primer trencall a la dreta, vaig
seguir la ruta d’anys anteriors per la carretera, cap a l’entrada del Jardí botànic
Pinya de Rosa.
RUTA INICIAL: A l'arribar a dalt, hi ha el castell de Sant Joan que conserva una esvelta torre del segle XI (foto) i l’ermita del segle XV (foto). Vaig poder gaudir de la bella vista sobre la vall del riu Tordera i de la mateixa població de Blanes (foto 2020).
Just darrere del castell, es troben les senyalitzacions blanc i vermelles del GR92 i, seguint el corriol que baixa, s’arriba a una carretera que vaig creuar per accedir al recinte de l’ermita de Santa Bàrbara, edificada al segle XII amb la torre de defensa del segle XVI (foto).
Just al costat surt una pista que diu que es una propietat privada però que es permet el pas de vianants, i vorejant una finca per el caminet cap a la dreta, porta a punta de S’Agüia (foto 2018) i la seva caleta plena de pedres però, quan vaig voler seguir arran de costa, encara que sembli que s’inicia el camí de Ronda, resulta que va a parar a una propietat privada i no es pot passar.
L’any 2016 vaig passar
per sobre de les roques que hi ha al final d’aquesta platja però, després de
fer un bon tros i ben a prop d’arribar a la platja de Sa Cova, vaig haver de
tornar enrere ja que era impossible seguir perquè el mar trencava contra les
roques i era molt perillós. A
l’any 2024 vaig tornar a passar per sobre les roques un tram, i al cap de poc
surt un corriol a la esquerra que puja molt, però que amb ajuda dels esglaons
de fusta i les cordes per poder-se agafar, arribes a dalt just amb el tram de Camí
de Ronda habitual de altres anys, sense passar per l’ermita.
RUTA INICIAL: A l'inici de la platja de Santa
Cristina vaig agafar el camí amb escales que pugen al costat de la pista cap a
l'ermita (foto 2023), un santuari construït al segle XVIII per la devoció i els
diners populars. A la seva ombra hi van sorgir hostals dotats de terrasses
empedrades. L’absis del santuari fa companyia a la placeta abocada al mar,
centrada per un famós pi gegant.
L’any 2018 vaig anar al final de la platja de Boadella i, anant per sobre de les roques i, desprès per un corriol que puja molt, vaig arribar al tram que va directament a veure la panoràmica de la platja de Fanals, evitant la volta a els Jardins de Santa Clotilde. Aquest trajecte l`he pogut tornar a repetir a l'any 2024.
Al sortir de platja Sa Boadella vaig pujar per les escales que surten a la dreta i també una pista que arriba a un carrer que voreja els Jardins de Santa Clotilde (de l'any 1919), d'aire molt romàntic, ple d'escalinates i escultures, i amb una molt bona vista cap al mar.
A la rotonda agafant el següent carrer a la dreta, seguint en tot moment les marques del GR92, vaig passar per uns fantàstics penya-segats que em deixaren veure una bona panoràmica sobre la platja de Fenals (foto 2015), la més gran de Lloret de Mar. Baixant s’arriba al Passeig Ferran Agulló. A mitjans de l’any 2024 el Passeig estava d’obres per les destrosses de l’últim temporal (2 fotos).
Al final de la platja el camí de ronda segueix, però al cap de poc hi ha un cartell que diu que a 400 metres el camí esta tallat (foto juny 2023). Hi han unes escales que porten a un parell de miradors, tot molt ben arreglat, però quan arribes a dalt el camí es tallat de cop (diu que es una propietat privada). Vaig veure unes maquines treballant i en van assegurar que la intenció es empalmar el Camí de Ronda amb l’accés al castell.
A l’any 2024 el cartell ja no deia que el camí estava tallat, dons ja estan les obres ben acabades i arriba al castell. Un cop a dalt girant a la dreta s’enllaça amb la ruta de anys anteriors.
RUTA INICIAL: Al final de la platja de Fanals es puja pel carrer Domènech Carles fins la plaça Alfred Sisquella, on a mà dreta hi ha una escalinata que em portà cap a les restes del castell de Sant Joan de Lloret, amb la seva reformada torre de guaita de planta circular del segle X (2 fotos 2021).
Després, vaig agafar
el corriol que, arran de penya-segats pel mirador d’en Llevarias, en
el seu últim tram empedrat ens porta a la meravellosa cala Banys (2 fotos 2021: una amb vistes de Lloret al fons i l’altra amb la
mar brava picant a les roques), un racó profund i rocós on hi
abunden els esculls i eriçons, i amb una petita font a la part baixa.
Seguint aquest empedrat camí de ronda, passem pel costat de l’esplèndid mirador amb l’escultura de bronze dedicat a “La Dona Marinera” (foto) i després de la petita platja de Sa Caravera, prolongació natural de la gran i llarga platja de Lloret, s’arriba al centre urbà pel Passeig del metge Manuel Bernat i Carreras.
Vaig agafar l'Avinguda Just i Marlés i, passant per la Terminal
d'autobusos, on hi ha l’oficina de Turisme, i seguint per l'Avinguda Vila de
Blanes, vaig arribar al cementiri (2 fotos), amb una entrada espectacular
d’estil modernista amb panteons dissenyats per Puig i Cadafalch, Artau i Fàbregas
i Conill i Montobio.
Tornant al casc antic, vaig veure l’església d'estil gòtic català de Sant Romà (any 1522) (foto), les capelles modernistes del Santíssim (foto) i del Baptisteri de Sant Romà (any 1916)(foto).
Al Passeig Verdaguer hi trobem la Casa de la Vila (d’estil
neoclàssic)(foto), la Font de Canaletes (foto) i el Museu del Mar – Can Garriga
(casa colonial del 1887)(foto).
