L’any 2018 no vaig passar pel Cap de Creus, sinó que volia anar directament
al Port de la Selva seguint el traçat del GR92.
Des de la rotonda d’entrada al poble, al costat de l’Hotel Nou Estrelles i
just al mig del desviament de les dues carreteres (la que va cap a Portlligat i
la que va cap a Roses), hi ha unes escales al costat d’un grapat de figues de
moro i, a continuació, segueix un corriol de pedres que va pujant tot seguint
les marques vermelles i blanques.
A l’arribar a un encreuament de camins, vaig seguir tot recte per pujar cap
a la Muntanya Negra (a la dreta surt el Camí Vell del Port de la Selva).
A
l’any 2019, seguint les marques grogues, vaig anar cap a la dreta pel Camí Vell
del Port de la Selva, primer per una pista i després per un corriol que va a
parar a un tancat per animals que s’ha d’obrir per passar. Més a dalt també es
segueixen les marques del GR92.
Després
vaig agafar el corriol de l’esquerre, un llarg camí amb ziga-zaga però molt
suau i amb vistes a la part nord de la Mar
d’Amunt (foto) que va passant per diverses barraques de pedra seca (foto) i
varies coves fetes a la mateixa roca.
A continuació d’una forta però curta pujada, ve un encreuament (sobre Mas dels Bufadors). Llavors, vaig agafar el camí tot recte (deixant les marques grogues i vermelles) que passa pel mig de les ruïnes de Mas Godó (fotos) per arribar a la pista del GR que vaig agafar cap a l’esquerre.
Passada
una petita casa, vaig agafar el trencall a la dreta i, al cap de poc, la pista
de l’esquerra comença a baixar molt suaument fins el Port de la Selva.
Abans
d’entrar al casc urbà, es veu una esplèndida vista sobre cala Tamariua (foto),
nudista, de sorra i amb la seva antiga pedrera de gneis que va proveir de
llombardes a la ciutat de Barcelona a principis del segle passat.
A partir d'aquí, vaig seguir l’itinerari de l’any anterior.
RUTA INICIAL: Seguint el GR, el camí passa per les runes d’una casa (foto anterior) i per la font de Maidéu, que està envoltada d’esbarzers i diverses plantes que no deixen veure-la (a l’any 2021 tot segueix igual) (foto amb el repetidor de TV a dalt de tot de la Muntanya Negra amb el Puig dels Bufadors a 433 metres d’alçada).
Després d’una pujada
força constant, un cop a dalt del turó i mirant enrere, es té una gran
visió de Cadaqués i del Cap de Creus (a la foto un a cada extrem).
Davant a la dreta tenim el Puig de l’Infern, a 385 metres d’alçada, i també
la Mar d’Amunt amb Llançà a l’esquerra (foto 2021).
Seguint el camí ben planer, vaig arribar a un encreuament
de camins on, seguint la pista que surt tot recte, es va baixant molt suaument
amb alguna petita pujada. Quasi a continuació hi ha un pal de
senyalització i, a partir d’aquí, vaig anar per una pista ampla que permet el
pas de vehicles (recentment arranjada) i que, després de diverses pujades i
baixades molt suaus, arriba a un altre encreuament.
A l’any 2021 vaig seguir les indicacions cap a El Port de la Selva i, després de passar per diverses barraques (foto), vaig arribar a un altre encreuament, que cap a l’esquerre et dirigeix cap a la Costa d’Oratori. A la segona indicació igual, vaig tirar recte per dirigir-me cap a cala Tamariua.
Just a l’arribar a
les primeres cases d’El Port de la Selva i agafant el carrer Puig Gros, hi
havia unes fletxes pintades sobre l’asfalt que et dirigien cap a un corriol de
pedres força empinat i que anava directament a cala Tamariua.
Des de Cadaqués fins aquí, en la ruta de l’any 2021, he fet 10,5 km.
RUTA INICIAL: Al cap de poc hi ha un pal de senyalització que indica que, per anar al Port de la Selva, has de seguir per la pista (foto) però jo vaig agafar el corriol que segueix recte, seguint les marques verdes i vermelles per la denominada Costa dels Torrellons, amb una forta baixada de pedres fins la carretera, just al límit del terme municipal del Port de la Selva.
Vaig travessar-la i vaig agafar una petita pista que passa per una pineda i
que, una mica més endavant, arriba a un desviament a l’esquerre (al costat
d’una casa) fins entrar a una riera seca a través d’un canyissar. Em vaig
dirigir cap a la dreta durant un bon tram fins arribar a un pont de ferro i,
pel carrer sense asfaltar de l’esquerre, vaig arribar a una altra carretera que
és la que va cap a la Selva de Mar.
A l’altre costat i en paral·lel a la carretera, vaig agafar la pista per
ciclistes i caminaires que segueix cap a la costa.
A l’arribar a la carretera de Llançà i creuant-la, just davant hi ha un
curt tram que porta directament al Camí de Ronda d’altres anys. Fins ara poc menys
de 4 hores des de Cadaqués.
Tot agafant l'esplèndid camí de ronda que surt de
Port de la Selva, vaig passar per la platja de L'Arola, encara dins de
la població.
Després vénen les platges del Bell Repòs i d'en
Taita, bastant llargues i de sorra, Pou del Infern, amb un forat a
les roques que és un túnel natural de 3 metres, i també diverses platges de
graves i sorra: dels Capellans, del Mirador, Racó
d'en Coca (més petita), Rec de Canet (petita i amb roques), de
L'Elisabet (petita i de graves) i la d'en Pere Esteve (de
graves, còdols i fons rocosos i amb una caseta deshabitada), fins arribar
a la platja de la Vall, de
còdols i graves de diverses tonalitats.
Tot
aquest tram és fàcil, segueix paral·lel al mar, es el camí de ronda que va
marcat amb els senyals del GR92 i té una bona vista sobre tota la població
del Port de la Selva (foto).
Després de passar els esculls del Port de la Vall, els
Brans i les petites cales Colomera, de l'Olla, l’Escar del Faroler o
sota s'Arenella, estreta i amb poca sorra, i també el Clot de la
Gamba, vaig arribar a punta de
s’Arenella, on es troba el far de l'any 1910 (foto amb Llançà al fons),
emplaçat en una esplanada rocosa lliure de cases a causa que havia estat
reservada per a ús militar, amb un parell d’esplèndids miradors.
A continuació, vaig passar per la platja d’en Balleu (de
sorra gruixuda i graves), i després de una passarel·la de fusta, Vaquers
(quatre petites cales de grava- la segona cala és més grossa que la resta), cap de Bol (tres petites cales molt estretes, amb poca sorra, i
amb les seves illetes davant), i la platja d’en Robert (foto 2016),
de grava i còdols, l'última cala de Port de la Selva.
Durant tot el trajecte es van combinant els trams de ciment i de terra o
sorra i, enmig d’un vessant
boscós, vaig vorejar punta del Podaire o
d'en Feliu per un litoral força accidentat. Ara s’agafa un caminet de ciment que després passa a ser
una pista de terra.
Just
el límit del terme de Port de la Selva i Llançà i que coincideix amb la
urbanització Fener de Baix, deixem la pista i seguim pel Camí de Ronda arran de mar (foto
2018 amb el Port de la Selva al fons).
Al començament es troba la punta Castellà d’en Lambert o d’en Feliu (foto)
i la primera cala de Llançà és la platja del Racó del Bell Fons (molt
petita i amb poca sorra).
Després de força estona sense cap cala, doncs és una zona amb molta paret de roca, ve la del Cau del Llop (de sorra fina i força gran), que vaig creuar per la sorra, (i a l’any 2022 les següents platges fins Les Tirolines, també les vaig fer per la sorra i escalant roques de mida petita al passar de una a l'altre) i després de pujar unes escales, a la dreta per dos trams de carrer, es passa per sobre de la platja de Motlló i, baixant unes poques escales, s’arriba a platja de Les Tonyines (foto). Totes tres són de sorra gruixuda i, just davant, es troben els illots del Falcó.
Les següents
platges de Llançà que es passa pel bonic camí de ronda i que vénen a
continuació: la Farela, de sorra gruixuda
que vaig passar trepitjant, les
Titarolites, Morer, de l’Embarrill, i d'en Poch, les dues primeres
de sorra gruixuda i les altres dues de grava (foto 2018 amb molt mala mar).
Seguint el camí de
ronda es passa per punta del Morer i
les platges de les Carboneres i de
la Gola (foto), de grava i que estan just al costat del Puig del Castellar, una antiga illa ara
unida a terra per fer el Port de Llançà a mitjans del segle passat (foto).
En total, des de Port de la Selva
fins aquí hi ha 8 km. fets amb poc més de dues hores.
Una mica més a l'interior es troba la capella de la Mare de Déu del Port (foto any 2018), construïda el segle XVII per Joan Tesserres, després d'una promesa que va fer a alta mar, al patir un temporal molt fort.
 |
El centre històric de Llançà es troba cap a l'interior i conserva l'encant de poble antic. Hi destaca l'església barroca de Sant Vicenç i, a la mateixa plaça Major, la torre romànica del segle XIII (foto) i l’arbre de la Llibertat, plantat per diversos veïns l’any 1870. 
|
