diumenge, 3 de maig de 2015

1ª etapa - Blanes / Lloret de Mar


1a SETMANA:

 
1ª ETAPA - BLANES / LLORET DE MAR – 19 km. – Alçada acumulada: 478 metres – de 10 a 16 hores (4 hores)

 
Vaig començar agafant el tren des de Barcelona / Plaça de Catalunya fins a l’estació de Blanes. Un cop allà, em vaig encaminar cap al centre de la població per l’avinguda de l’estació o de Malgrat i, al final a la dreta cap el centre Vila, pels carrers Anselm Clavé i Jaume Ferrer, trobant en el tercer trencall que hi ha a l’esquerre quan entres al carrer Ample (carrer Nou), l’església de Santa Maria del segle XIV (foto) i les restes del Palau dels Vescomtes de Cabrera.
 
Tornant al carrer Ample a l’esquerra, vaig veure la font gòtica (segle XV) i diverses cases senyorials d’estil modernista. Arribat a la plaça d’Espanya, vaig girar a la dreta per entrar al Passeig de Dintre i veure La Casa de la Vila i altres cases modernistes (foto).


Al final, a la plaça Catalunya, es troba l'Oficina de Turisme, davant mateix de la Badia de Blanes (foto amb el castell de Sant Joan darrere) i, més concretament, de l'illot de Sa Palomera, punt d’inici de la COSTA BRAVA (2 fotos).
 





Seguint per la platja de Blanes fins arribar al port (tot el passeig Pau Casals i, quan comença el passeig Mestrança vaig entrar pel carrer del Dr. Roig i Raventós. Enfront mateix, es troba la capella de Nostra Senyora de l’Esperança, documentada des del segle XVII, on s’hi troben imatges de Sant Elm i Sant Antoni Abat i de Pàdua. Després, vaig seguir pel carrer Esperança en direcció a la muntanya de Sant Joan, passant per El Convent (una gran casa amb jardí de l'any 1582 - ara és una finca privada tancada al públic) i tota la urbanització de cases que ens acompanyen durant un bon tros del trajecte.


A finals del mes de maig del 2014 vaig tornar-hi però, aquesta vegada, des d'El Convent vaig passar per l’entrada del jardí botànic de Marimurtra, un dels jardins botànics més antics i preuats d’Europa promogut a principis del segle XX per l'empresari alemany instal·lat a Catalunya: Carl Faust.

Després, passant pel Passeig de Carles Faust i el carrer de l’Ermita, vaig arribar a la capella de Sant Francesc Xavier de l’any 1861. Baixant, s’arriba a la bonica i ampla platja de Sant Francesc, amb sorra daurada (foto 2018).
 

 
A la dreta surt un petit tram de camí però al poc s'arriba a una casa privada. En aquesta platja s’inicia un camí de ronda però, al cap de pocs metres, hi ha una porta tancada per mal estat del camí (a l'any 2018 ja era oberta i s’arriba a unes llargues escales que porten els carrers Fragata i Mirador de la Cala), per la qual cosa vaig tornar enrere i agafar el carrer que puja. Molt a prop, a la dreta, començant unes escales que van a donar a un altre carrer i passada la següent corba, hi ha unes altres escales. Agafant el carrer del final a la dreta, trobarem unes últimes escales i, a l'arribar al carrer a la dreta, hi ha un reixat metàl·lic que vaig envoltar per agafar un corriol bastant complicat que em va portar directament - TRAM PERILLÓS - a veure la Punta de S’Agüia. (foto 2018).

 
Seguint el corriol que surt just davant, a través d'una pineda, vaig baixar cap a la petita cala de S’Agüia, de pedres. Després vaig pujar pel camí que voreja la finca i, travessant per davant de la porta principal del jardí, vaig seguir pel corriol que, arran de costa, em portà a la platja de Treumal i d’aquí per la sorra a platja de Santa Cristina, de sorra daurada i amb roques i pins a banda i banda (foto 2018).








 L’any 2016 vaig passar per sobre de les roques que hi ha al final d’aquesta platja però, després de fer un bon tros i ben a prop d’arribar a la platja de Sa Cova, vaig haver de tornar enrere ja que era impossible seguir perquè el mar trencava contra les roques i era molt perillós. Si l'hotel Santa Marta, que hi ha en aquesta platja, permetés el pas, hi ha un camí que puja la muntanya i que empalmaria, si obrissin una porta, exactament amb el corriol que vaig trobar després de vorejar la finca i que va directament a la bonica platja de sa Boadella.
 



A l'arribar a dalt, hi ha el castell de Sant Joan que conserva una esvelta torre del segle XI (foto) i l’ermita del segle XV (foto). Vaig poder gaudir de la bella vista sobre la vall del riu Tordera i de la mateixa població de Blanes (foto).







Just darrere del castell, es troben les senyalitzacions blanc i vermelles del GR92 i, seguint el corriol que baixa, s’arriba a una carretera que vaig creuar per accedir al recinte de l’ermita de Santa Bàrbara, edificada al segle XII amb la torre de defensa del segle XVI (foto).






Seguint per la carretera que havia creuat, passant la rotonda i agafant el trencall de l’esquerre al fons, vaig arribar al Jardins de Pinya Rosa, creats per l'enginyer Ferran Rivière a mitjans del segle XX.

Just al costat surt un camí que porta a punta de S’Agüia i la seva caleta plena de pedres però, quan vaig voler seguir arran de costa, encara que sembli que s’inicia el camí de Ronda, resulta que va a parar a una propietat privada i no es pot passar. Vaig haver de tornar a pujar fins el camí principal i agafar el següent trencall que baixa a la platja del Treumal i, des d'aquesta, enllaçar a través de la mateixa sorra i on les roques i els pins s’estenen gairebé fins el mar, amb la platja de Santa Cristina, de sorra daurada i amb roques i pins a banda i banda.

A l'inici d'aquesta última vaig agafar el camí amb escales que pugen al costat de la pista cap a l'ermita de Santa Cristina (foto). 

Travessant el pàrquing de davant l’ermita, vaig tornar al carrer principal i, agafant-lo cap a la dreta, seguint les marques del GR per el Camí Vell de Blanes, enllaça amb el camí que, passant per sobre de l’hotel Santa Marta, de la urbanització Albamar i de la platja de Sa Cova, arriba a Sa Boadella amb la seva platja nudista (foto). 




L’any 2018 vaig anar al final de la platja de Boadella i, anant per sobre de les roques vaig arribar al tram que va directament a veure la panoràmica de la platja de Fanals, evitant la volta de els Jardins de Santa Clotilde.
Al sortir d'aquesta platja vaig pujar per les escales que surten a la dreta i també una pista que arriben a un carrer que voreja els Jardins de Santa Clotilde (any 1919), d'aire molt romàntic, ple d'escalinates i escultures, i amb una molt bona vista cap al mar.

A la rotonda agafant el següent carrer a la dreta, seguint en tot moment les marques del GR92, vaig passar per uns fantàstics penya-segats que em deixaren veure una bona panoràmica sobre la platja de Fenals (foto 2015), la més gran de Lloret de Mar.



Baixant s’arriba al Passeig Ferran Agulló. Al final de la platja el camí de ronda està tallat per esllavissades, (l’any 2016 el camí ja era obert però vaig veure que només són 200 metres més, doncs el camí de ronda s’acaba a l’haver-hi un penya-segat sota mateix del castell) per la qual cosa vaig pujar pel carrer Domènech Carles fins la plaça Alfred Sisquella, on a mà dreta hi ha una escalinata que em portà cap a les restes del castell de Sant Joan de Lloret, amb la seva reformada torre de guaita de planta circular del segle X (foto).



Després, vaig agafar el corriol que, arran de penya-segats pel mirador d’en Llevarias, en el seu últim tram empedrat ens porta a la meravellosa cala Banys (foto), un racó profund i rocós on hi abunden els esculls i eriçons, i amb una petita font a la part baixa.


Seguint aquest empedrat camí de ronda, passem pel costat de l’esplèndid mirador amb l’escultura de bronze dedicat a “La Dona Marinera” (foto) i després de la petita platja de sa Caravera, prolongació natural de la gran i llarga platja de Lloret, s’arriba al centre urbà pel Passeig del metge Manuel Bernat i Carreras.
 

Vaig agafar l'Avinguda Just i Marlés i, passant per la Terminal d'autobusos, on hi ha l’oficina de Turisme, i seguint per l'Avinguda Vila de Blanes, vaig arribar al cementiri (2 fotos), amb una entrada espectacular d’estil modernista amb panteons dissenyats per Puig i Cadafalch, Artau i Fàbregas i Conill i Montobio.







































Tornant al casc antic, vaig veure l’església d'estil gòtic català de Sant Romà (any 1522) (foto), les capelles modernistes del Santíssim (foto) i del Baptisteri de Sant Romà (any 1916)(foto).




Al Passeig Verdaguer hi trobem la Casa de la Vila (d’estil neoclàssic)(foto), la Font de Canaletes (foto) i el Museu del Mar – Can Garriga (casa colonial del 1887)(foto).