4ª etapa - Sant Feliu de Guíxols / Platja D'Aro / Palamos

TRAM FET ALS ANYS: 2015, 2016, i a partir de l’any 2018 sempre aquesta etapa.

4a ETAPA – SANT FELIU DE GUÍXOLS / PLATJA D’ARO / PALAMÓS - 19,80 km. Alçada acumulada: 378 metres – de 9 a 17 hores (5 hores)

Al final del Passeig del Mar / dels Guíxols vaig agafar el carrer Colón i, quan arribes a l'esplanada del port, a l'esquerre hi ha un cartell de camí de ronda i al final de la pista unes escales que a la dreta baixen a cala Jonca, molt petita, amb roques i una mica de sorra. Cap a l'esquerre es puja cap a un petit mirador.

Un cop a dalt, a la dreta, surt un fàcil i senyalitzat amb les marques del GR-92 camí de ronda adaptat per a minusvàlids (des de l’anterior mirador que és una plaça amb accés de vehicles) fins al mirador de les Peixeteres, amb una gran vista sobre el port i la badia de Sant Feliu de Guíxols i, l’ermita de Sant Elm a l’altre costat de la badia (foto 2016).

A partir d'aquí hi ha unes escales que pugen a un carrer i de seguida veiem una glorieta: mirador de les Triadores, just sobre dels esculls d'en Blanch (foto 2016), on comencen unes altres escales de baixada cap el desviament a la via ferrada de cala del Molí.

 

Seguint el camí principal, s'entra al Paratge Natural de la cala de l’Ametller (foto 2016) amb un camí de ronda més salvatge d'acord amb l'entorn, que passa per sobre cala Alga.

 

Just davant, tenim els esculls d'Els Secaïns. Al cap de poca estona trobarem les escales per baixar a cala de l’Ametller (foto), petita i amb pedres.

El corriol, totalment senyalitzat amb uns pals de fusta, surt del Paratge Natural per continuar amb un camí de ronda més còmode, amb unes escales just davant dels esculls Les Balelles, que son una mica més lluny de la costa que els anteriors, per arribar al mirador de Les Mestresses, amb una espectacular vista sobre la badia de Sant Pol (foto) i, just al costat de punta Es Molar, el Cap de Mort i a sota la caleta de roques, accessible només per mar.

Seguint les escales i girant a la dreta, seguirem per més escales que pugen i baixen, (seguint les marques del GR92 passant pel mirador de Les Dides) i també per un tram molt petit de carrer que em portaren a un túnel que passa per sota el jardí d'una casa i que, cap a la meitat, té una sortida que dóna al mirador del Túnel (l’últim mirador “oficial”) i a diverses petites caletes: dels Mussols, del Niu (amb espai per a gossos), i del Peix. Pujant les escales i a l'arribar a un carrer, a l’altra banda trobarem la baixada a cala Maset, petita i de sorra.

Baixant i seguint el GR, vaig veure un petit embarcador i, a continuació, Sa Caleta, (diminuta i de pedres), i després de la passarel·la de fusta, ja entrarem a la llarga platja de Sant Pol, amb un passeig on encara queden algunes cases senyorials (2 fotos).

Després de travessar el Passeig, en segueix una altre passarel·la de fusta que passa entre dunes i els Banys de S'Agaró (foto 2022), amb les seves restaurades casetes de fusta pintades de diferents colors (foto any 2022).

A continuació es troba el mític Hotel La Gavina i aquí ja comença un senyorial camí de ronda, inaugurat l'any 1958 i reformat el 2001, que surt de la platja del Racó (foto amb part de l'hotel darrera).

Enguany es compleixen 100 anys de l’inici de un somni, d’un projecta que ha sabut conservar S’Agaró con un dels paratges mes emblemàtics de la Costa Brava, i durant tot el recorregut ho commemora amb uns cartells explicatius (foto 2024).

Es passa per punta d'en Pau, trobant al costat mateix i al llarg de tot el trajecte, cases i monuments força espectaculars (foto).

El fàcil camí de ronda arriba a punta Pedrosa i a cala Pedrosa (foto), petita, amb pedres i de sorra gruixuda de color daurat i un menhir arran de les escales.

A continuació tenim un mirador amb glorieta inclosa (foto) i una gran plaça amb unes escalinates que pugen cap a altres cases de la urbanització S'Agaró.

Seguint aquet passeig anem trobant boniques cases (2 fotos) i petites cales entre les roques, algunes de bastant difícil accés.

Més tard s'arriba a la platja Sa Conca (foto), dins del terme municipal de Castell/Platja d'Aro, una platja gran i resguardada del vent del nord - de sorra gruixuda i amb dues semi-llunes separades per unes roques.

Al acabar la platja hi ha unes poques escales i, tot travessant una pineda a punta Prima, vaig vorejar la marina/port d'Aro (foto) pel carrer exterior: Punta Prima.

Al final del carrer, al arribar a la carretera vaig anar a la dreta, i després a la segona rotonda i de travessar el riu Ridaura per sobre un pont, trobarem un camí assenyalat amb les marques del GR que, paral·lel al riu, ens porta al començament del passeig de Platja d'Aro (foto), amb quasi 3 km. de sorra, i la serra de les Gavarres al fons.

Aquest any 2024, cap a la meitat del Passeig de Platja d’Aro, vaig fer la foto a una torre modernista convertida en bar, que em va agradar força.

I des d'aquí fins al final de tot aquest ample passeig, s'empalma amb el trajecte inicial que vaig fer: etapa nº4 - 2on. tram - Platja d'Aro / Palamós / Calella, però, a l’any 2016, he afegit en aquesta etapa el tram fins a Palamós.

Després de fer tot el passeig marítim de Platja d’Aro s’arriba a la roca monolítica natural: Cavall Bernat (foto), on comença un bonic camí de ronda molt interessant.

Es passa per la caleta de Sa Coveta, punta d’en Ramis i s’arriba a platja Rovira, força gran i amb la sorra gruixuda. Em vaig desviar uns metres sortint de la sorra per veure les ruïnes de la antiga vil·la romana del pla de Palol, que hi ha allà mateix. 

Des de platja Rovira surten unes escales i el camí passa per un petit túnel per arribar a la petita platja Sa Cova, de sorra gruixuda de color daurat i envoltada de pins i roques.

Després venen tres túnels fets a la roca, les cales Pitxot, el Vilaret, amb un petit embarcador fora d’us, i baixant les escales, ja arribem a la bufona cala del Pi (foto any 2021). De petit hi havíem anat diverses vegades amb els meus pares i els meus germans.

Travessem un altre llarg túnel amb escaletes incloses i la rocosa punta d’Escuits, tot plegat formant un sinuós recorregut esquitxat de roques barrejades amb vegetació (foto) i des d'on es poden veure les rodones de Dintre i de Fora, un conjunt d’esculls que apareixen i desapareixen amb la força de la mar.

 

Entremig cala dels Canyers (abans Ses Carbasses), l’última de Platja d’Aro, una combinació de sorra granulosa i roques – nudista - amb les restes d’un petit embarcador (foto 2016).

Seguint el camí i entrant a la demarcació de Calonge, a partir de l’any 2022 ja vaig trobar una desviació tot passant un túnel, que baixa directament per unes noves escales, primer de fusta i desprès de pedra, a la platja de Belladona i per un petit tram de camí amb escales, es passa directament  la platja de Cap Roig, ambdues de mitjanes proporcions  i amb la sorra granulosa prima, i amb el Cap Roig davant (foto), un bonic promontori d’argila i granit cobert per pins.

En aquest punt comença un altre tram de camí de ronda que inclou una passarel·la de ferro, escales i un tram molt maco, que passa per Penyes Blanques, un conjunt d'entrants i sortints de pedra al costat del camí, i que acaba a les llargues platges de Ses Torretes (amb l'antic càmping Cala Gogó) i Cristus, les dues de sorra fina i separades per uns esculls rocallosos (foto 2018), aquesta última també amb un càmping.

A l’any 2024, per passar de una a l’altre, havien fet unes escales i una passarel·la de fusta que envolta una finca (foto anterior) i que dona directament a platja Cristus.

Al final de platja Cristus es passa per un túnel, just a sota la casa /castell on va viure l'actriu Madeleine Caroll, que dona a cala del Forn, amb una petita zona de sorra enmig d’esculls naturals en forma de mitja lluna. 

A continuació venen les cales dels Esculls i de la Roca del Paller, les dues de sorra amb el gra relativament fi. La punta del Malpàs comunica amb la paradisíaca cala de les Roques Planes, un paratge diferent a la resta de la costa, caracteritzada per l’aspecte peculiar que li confereixen les roques grises i arrodonides per l'efecte de l’erosió.

Aquí, pujant les escales, es va pel camí de ronda "oficial" però jo vaig preferir agafar un complicat corriol arran de mar que, passant sobre petites roques vermelles (foto anterior) i cales de reduïdes dimensions com Rocosa, de l’Embarcador i Gran, i després d’enfilar diverses escales (antic camí de ronda molt deteriorat), vas a parar just a sota de la Torre dels Perpinyà (foto) - és una reproducció - per enllaçar amb el camí de ronda oficial.

El tram que segueix passa per sobre les cales de la roca dels Musclos, dels Capellans, Racó dels Homes i Racó de les Dones, les tres primeres petites amb el ferm rocallós i l'última de sorra granulosa i enganxada a Torre Valentina (segle XVI), enfront del edifici d'apartaments que l’envolta. Des d'aquest punt hi ha una espectacular vista sobre la Badia de Palamós i de Calonge (foto any 2015).

Seguidament, ja venen les llargues platges de torre Valentina, Sant Antoni (amb tres espigons) i d'Es Monestri,  les últimes del terme municipal de Sant Antoni de Calonge. Aquesta última dóna pas a la platja Gran de Palamós, just quan el passeig es torna més ample. En total, més de 3,5 km. de passeig marítim entre les dues localitats: Sant Antoni i Palamós.

Palamós també va ésser molt important en la indústria del suro, tant per la quantitat de fàbriques que va tenir com per les exportacions a través del seu port, i actualment destaca per tenir un important port comercial, turístic i pesquer. També tenen l'únic museu d'Espanya dedicat a l'art de la pesca. Vaig veure l’església de Santa Maria del Mar d'estil gòtic (segles XII-XVI) (foto) i el barri mariner del Pedró, que conserva l’estructura de carrers estrets que tenia originalment.

Altre cop arran de mar trobem el Port Nàutic i la Llotja, amb el seu mercat de tardes amb peix fresc, i seguint per el vial carrer Club Nàutic fins el final (al costat del Club Nàutic Costa Brava), trobem unes curtes escales amb la platja Pere Gran i, seguint per un petit tram empedrat de camí de ronda es va directament al far (foto), just a l'extrem de la punta del Molí, amb una gran vista general.

Tornant per el carrer Punta del Molí fins les escales que trobem a l’esquerra abans del pont i al arribar a baix, girarem a la dreta pel Vial del Port que té tres miradors, arribant al port Esportiu Marina de Palamós (2 fotos).

Just a la cantonada, a dalt del vial, hi ha unes escales que porten a les restes de la portada de l'antic Convent dels Agustins (foto).

14ª etapa any 2018 - PORTBOU / CERBERE / BANYULS SUR MER

14ª etapa any 2018 – PORTBOU / CERBÈRE / BANYULS SUR MER – de 9 a 16 hores (6 hores caminant)

A l’any 2014 des de Portbou ja vaig arribar fins a Cerbère i tornar a Portbou per la ruta que va per l’interior, explicada a l’etapa anterior.

Travessant la platja Gran de Portbou pel passeig marítim fins arribar a un tram que has de passar per sobre les pedres i mullar-te els peus, ja que queden arran d’aigua, fins que arriba a les Tres Platgetes amb graves i còdols i una font que quasi no raja aigua a l’última, amb una cartell que indica: Font de beu i tapa.

Després de passar una altra vegada per un tram de pedres arran d’aigua, el corriol segueix fins el mirador de la Punta del Pi i la següent baixada fins platja del Pi (foto 2016), de còdols, racó nudista dels habitants de Portbou i l’última cala de Catalunya accessible per terra.

El corriol va pujant arran de penya-segats i, després de baixar un tram i seguir per un altre de bastant planer, seguit d’una altra baixada, per iniciar la pujada vertical molt dura (sort de l'acompanyament de les marques grogues) cap el Puig de Cervera (foto 2018).

A dalt, des de punta de l'Ocell, es té una vista espectacular de Portbou (foto) i de Cerbère (foto), primera localitat de la Costa Vermella. Hi ha un pal i una marca de pedra amb una creu que indiquen el punt fronterer entre Catalunya i França. També hi trobem una barraca en runes.

Agafant el corriol a la dreta es troba un cartell en francès, doncs ja ens trobem al país veí. Baixant el corriol amb força pendent seguint les marques, aquest passa per sobre la platja del Mineral (foto amb el Cap de Falcó darrera) i arriba al far solar del Cap de Cerbère (foto).

A continuació del far surt un altre corriol a la dreta que va vorejant el mar amb unes vistes esplèndides de la badia de Cerbère (foto) i s’arriba just davant del cementiri.

Seguint la carretera cap avall es passa per sobre de la platja del Canó i ja estem al nucli urbà. En total des de Portbou fins a Cerbère poc menys de 2 hores.

A Cervere de la Marenda hi destaca la seva estació internacional (foto), enmig de la localitat i amb un vagó antic exposat just a sota (foto).

 

També trobem un carrer ple de casetes pintades (foto) molt a prop de la carretera i, una tarima amb un dibuix de un grup de gent ballant una sardana, a la plaça principal de la vila (foto).

Sortint de l’estació es troba l'hotel Belvedere (foto), amb la façana bastant deteriorada per la part interior de les vies de tren, però recent pintada per la façana principal i amb vistes al mar i a la carretera.

Vaig dormir a l’hotel La Dorade (foto).

 

A l’any 2018 vaig continuar des de Cerbère per la carretera en direcció a Banyuls. Després de les preceptives corbes per sortir del casc urbà i, al iniciar una recta a la carretera, trobem unes escales a la dreta que baixen, just a la sortida del túnel del tren, amb les corresponents marques de “sender litoral”.

A la dreta tenim Cap del Canadell i el corriol, entre les vies del tren i els penya-segats, que es molt natural i verge, però amb algun tram ben arreglat amb travesses de fusta, es passa al costat de un grapat de vinyes (foto).

Després de diverses pujades i baixades força suaus, es veu una platja en forma de mitja lluna: Ansa de Terrimbo (foto) amb un accés des de el mateix camí, després de una pujada.

Vaig seguir les senyals grogues seguint el camí que passa per sobre la platja, arribant per últim cop al costat de les vies del tren. A continuació ve una baixada i s’arriba a la urbanització de Les Bruyeres, amb un petit embarcador davant (foto).

Al altre costat segueix el camí arran de costa, que s’enfila ràpidament entre figueres de moro i, després de passar un càmping que trobem a la baixada, arriba al Cap de Perafita, envoltat de pins (foto). Aquí comença la Reserva Marina Cerbère-Banyuls.

Al acabar el reixat que envolta el càmping, seguint les marques grogues, vaig agafar un corriol i, al primer desviament a la dreta, enganxat a la costa, es passa un petit embarcador i una platja, també en forma de mitja lluna però mes petita (foto).

Seguint el camí que envolta els jardins de un gran edifici es passa per un altre caleta i, a continuació enganxat de nou al reixat, trobem una porta (accés permès) que ens permet entrar a l’interior del jardí del centre mèdic / residencia. Al primer creuament de carrers, hi ha un altre porta per sortir del centre i des de on es te una vista perfecta de la platja de Perafita (foto).

A continuació vaig baixar unes escales de fusta i, seguint per un corriol que primer puja i mes tard, a traves de una zona boscosa, baixa cap a la platja de Perafita. Després de travessar la platja per sobre els còdols, vaig pujar unes escales que, a traves d’antigues terrasses de vinyes i, amb una petita baixada i la consegüent pujadeta a traves de una zona boscosa, ens apropa la punta d’en Cames (foto).

Després de passar per un petit pont de fusta, s’inicia una pujada que, en enmig de un bosc frondós, es va allunyant de la costa per una forta pendent entre parets de pedra seca, fins arribar al mirador de Cap Rederís (foto).

Seguim pujant arribant a un revolt de la carretera principal N-114 on hi ha un esplèndid mirador (uns metres abans he trobat un altre revolt de la carretera que baixa a la platja de Perafita)(selfi amb Cap de la Vella en 1er.terme i Cap de Biarra amb el seu far al fons).

Després de la paradeta que ven vins de la zona, a la dreta surt el sender que ens baixa, enmig de unes altres vinyes, a una petita cala. A continuació ve una pista, un accés a una petita cala: Tallalauca, i al cap de poc quan s’acaba la pista, un altre cala de pedres, tot plegat molt verge en una zona denominada La Tancada (foto).

El sender s’enfila altre cop cap l’interior, deixant enrere una finca amb unes vinyes i uns quants rucs (foto) i, a la dreta, el Cap de la Vella.

Un cop a dalt, el corriol gira a l’esquerra, davant de un antic búnquer totalment destruït, i enseguida les senyals grogues ens indican que cal seguir a la dreta per un camí que, amb diverses pujades i baixades, passa per grans penya-segats en una zona denominada Les Trois Moines (foto) i, entre mig, petites cales de pedretes, arriba a una edificació de pedra amb una depuradora al seu interior.

Seguint el corriol cap a la dreta es passa per la zona denominada Cap del Troc i arriba al mirador de les Les Trois Moines, amb unes fantàstiques vistes sobre tota la costa. Altre cop a la pista es passa per la platja del Troc (foto).

Encara que el sender groc gira cap a la carretera, jo vaig seguir el corriol tot recta fins la baixada que va cap a la platja, però a mig camí, vaig girar a la esquerra per camins empedrats i escaletes (foto) que van vorejant la costa a traves de les cases de la urbanització. Al final, quan s’arriba a una paret de terra, sembla que el camí segueix però es nomes fins unes escales que baixant a les roques (foto), per lo que jo vaig anar cap a la esquerra per pujar unes escales que porten al carrer de sortida de la urbanització, trobant una porta tancada que vaig tindre que saltar.

Just davant hi ha una rotonda de la carretera nacional i vaig anar per la vorera durant pocs metres per arribar a la població de Banyuls Sur Mer, on just un dels primers edificis que ens trobem es el Laboratori Aragó (foto), actualment un del centres d’estudi de la biodiversitat mes importants d’Europa.

El vinyer de Banyuls s’inscriu en un paisatge de marina molt bonic ja que el veïnatge de la vinya i el mar en aquest lloc és molt intens. Els ceps s’arrelen laboriosament a feixes i bancals, construïts i reconstruïts al llarg de generacions amb una admirable fidelitat, moltes vegades a pes de braços perquè la configuració del terreny no admet gaires mecanitzacions.

A continuació ve el port i ja es divisa tota la població denominada també Banyuls de la Marenda (foto).

El nucli primitiu de Banyuls no era arran de mar sinó al barri rural de la Rectoria, a la vall de Banyuls.

Seguint per el passeig marítim molt ben arreglat (foto), amb un record a Arístides Maillol, escultor català contemporani nascut en aquesta localitat (foto) i, amb l’edifici del Ajuntament davant (foto) em vaig endinsar per els carrerons d’aquesta vila famosa per seus vins, la tranquil·litat i el turisme, cap a la estació del tren (foto) que em portaria cap a Portbou i enllaçar amb l’altre tren cap a Barcelona.