diumenge, 3 de maig de 2015

4ª etapa - 2on.tram - Platja d'Aro / Palamós / Calella de Palafrugell


2a SETMANA:

4a ETAPA – 2on. tram - PLATJA D’ARO / PALAMÓS / CALELLA DE PALAFRUGELL – 27 KM. – ALÇADA ACUM.: 695 metres – de 10 a 19 hores (5,50 hores)

Aquest bonic tram de camí de ronda comença al costat de Cavall Bernat (foto), una roca monolítica natural que es troba al final de la llarga platja de Platja d’Aro.



Després de passar punta d’en Ramis s’arriba a platja Rovira, força gran i amb la sorra gruixuda. Em vaig desviar uns metres sortint de la sorra per veure les ruïnes d'una antiga vila romana que hi ha allà mateix. Des de platja Rovira surten unes escales i el camí passa per un petit túnel per arribar a la petita platja Sa Cova, de sorra gruixuda de color daurat i envoltada de pins i roques.


Després venen tres túnels fets a la roca, noves escales, les cales Pitxot, el Vilaret i la bufona cala d’El Pi (foto anterior) - de petit hi havíem anat diverses vegades amb els meus pares i els meus germans - i la rocosa punta d’Escuits, tot plegat formant un sinuós recorregut esquitxat de roques barrejades amb vegetació (foto) i des d'on es poden veure les rodones de Dintre i de Fora, un conjunt d’esculls que apareixen i desapareixen amb la força de la mar.


Entremig cala dels Canyers, l’última de Platja d’Aro, una combinació de sorra granulosa i roques – nudista - amb les restes d’un petit embarcador (foto 2016).



Al 2016 ja estava obert el camí de ronda fins la platja de Belladona i per la sorra es passa directament a la platja de Cap Roig, ambdues de mitjanes proporcions  i amb la sorra granulosa prima, i amb el Cap Roig davant (foto), un bonic promontori d’argila i granit cobert per pins.



En aquest punt comença un altre tram de camí de ronda que inclou una passarel·la de ferro, escales i un tram molt maco, que passa per Penyes Blanques, un conjunt d'entrants i sortints de pedra al costat del camí, i que acaba a les llargues platges de Ses Torretes (amb l'antic càmping Cala Gogó) i Cistrus, les dues de sorra fina i separades per uns esculls rocallosos. Després de travessar les dues platges per la sorra, passar per un túnel i just a sota la casa /castell on va viure l'actriu Madeleine Caroll, vaig sortir a cala del Forn, amb una petita zona de sorra enmig d’esculls naturals en forma de mitja lluna. A continuació venen les cales dels Esculls i de la Roca del Paller, les dues de sorra amb el gra relativament fi.

La punta del Malpàs comunica amb la paradisíaca cala de les Roques Planes, un paratge diferent a la resta de la costa ,caracteritzada per l’aspecte peculiar que li confereixen les roques grises i arrodonides per l'efecte de l’erosió.



Aqui, pujant les escales, es va pel camí de ronda "oficial" però jo vaig preferir agafar un complicat corriol arran de mar que, passant sobre petites roques vermelles (foto anterior) i cales de reduïdes dimensions com Rocosa, de l’Embarcador i Gran, i després d’enfilar diverses escales (antic camí de ronda molt deteriorat), vas a parar just a sota de la Torre dels Perpinyà (foto) - és una reproducció - per arribar a enllaçar amb el camí de ronda oficial.

El tram que segueix passa per sobre les cales de la roca dels Musclos, dels Capellans, Racó dels Homes i Racó de les Dones, les tres primeres petites amb el ferm rocallós i l'última de sorra granulosa i enganxada a Torre Valentina (segle XVI), enfront del edifici d'apartaments que l’envolta. Des d'aquest punt hi ha una espectacular vista sobre la Badia de Palamós i de Calonge (foto any 2015).


Seguidament, ja venen les llargues platges de torre Valentina, Sant Antoni (amb tres espigons) i d'Es Monestir en el terme municipal de Calonge. Aquesta última dóna pas a la platja Gran de Palamós, just quan el passeig es torna més ample.

Palamós també va ésser molt important en la indústria del suro, tant per la quantitat de fàbriques que va tenir com per les exportacions a través del seu port, i actualment destaca per tenir un important port comercial, turístic i pesquer. També tenen l'únic museu d'Espanya dedicat a l'art de la pesca. Vaig veure l’església de Santa Maria del Mar d'estil gòtic (segles XII-XVI) (foto) i el barri mariner del Pedró, que conserva l’estructura de carrers estrets que tenia originalment.


Altre cop arran de mar trobem el Club Nàutic Costa Brava, i seguint pel carrer més a prop de l'aigua, a la següent corba quan s’allunya de la costa, trobem unes escales que ens porten a un petit tram empedrat de camí de ronda que va directament al far (foto), just a l'extrem de la punta del Molí, amb una gran vista general.


Tornant per aquest mateix camí fins les escales, girarem a la dreta pel Vial del Port que té tres miradors, arribant al port Esportiu Marina de Palamós (2 fotos).










Just a la cantonada, a dalt del vial, hi ha unes escales que porten a les restes de la portada de l'antic Convent dels Agustins (foto).


Al final del port i, seguint un tram de la carretera de La Fosca i després de passar per un mirador, vaig agafar el corriol que passa pel costat de la costa i, vorejant un càmping a l’esquerra i, la cala dels Pots de pedres i els Esculls d’en Roc a la dreta, vaig arribar a cala Margarida (foto 2015), que conserva les antigues barraques de pescadors.


Després de baixar uns pocs esglaons, de seguida trobem unes escales que surten entre dues cases per enfilar la muntanyeta del cap Gros, un petit parc natural. A l'arribar a dalt, després de dos molt petits trams de carrers, a la dreta comença el camí de ronda que, entre pinedes, voreja el litoral per sobre la cala de la Sardina, cova de l’aigua, rec de Fanals i, després d’un tram més rocós de baixada, ve la platja de Sa Tamardia, enganxada a la bonica, ampla i apreciada platja de la Fosca (foto), de sorra granulosa i dividida en dues parts per la roca Negra.


Just a la meitat del passeig de la Fosca es veu una casa molt senyorial que fa goig (foto).


Al final del passeig, unes escales passen pel costat de les ruïnes del castell de Sant Esteve del Mar dels segles XII-XIII, convertit posteriorment en masia (abans havia sigut un poblat iber i, al damunt, s'hi va edificar una construcció romana). Seguint el bonic i fàcil camí de ronda envoltat de pins i atzavares, es passa per una sèrie de petites cales de roques, la pineda d’en Gori i el Polvorí/cala Pallarida amb quatre barraques (foto 2015).


Després vaig arribar a la pintoresca cala s’Alguer (foto) amb un conjunt d’antigues barraques de pescadors del segle XV, actualment habilitades com habitatge, que ens permet fer-nos una idea de com era l’original Costa Brava.



Al final hi ha unes escales i un segon bloc de cases, que s'han de passar per davant, i el camí de ronda envolta la finca Mas Juny (foto 2015), refugi d’intel·lectuals a principis del segle passat.


Pins, matolls i roques disseminades a banda i banda (foto amb la platja del Castell al fons) són algunes de les característiques més destacades d’aquest itinerari que vaig trobar fins arribar a la platja del Castell (foto), l’única platja de sorra (fina) de grans dimensions de la Costa Brava que queda sense urbanitzar, gràcies a una votació popular que va organitzar l’Ajuntament fa uns quants anys.




Al final de la platja, a la dreta, venen de seguida les ruïnes del poblat iber construït durant el segle VI aC en l'escull de l’Agulla de Castell (foto any 2016).



A l'altra banda hi ha la petita cala de sa Corbatera (nudista) de sorra i pedres, la cova La Foradada (foto) i la cala dels Capellans, també petita i de pedres. Aquestes dues cales tenen un accés molt complicat.


Després el camí puja i es torna totalment salvatge i, enmig d’una pineda, agafant el corriol arran de penya-segats i, al cap de molta estona i d'un fort pendent que passa just davant d'una cova feta a la roca (foto 2015), el camí de baixada s’endinsa cap a l'interior per envoltar una casa (foto 2015). Al costat de la seva entrada es troba el desviament a cala Sènia que és de pedres, però el tram es força complicat.


El camí principal que arriba a l'entrada de la casa és una pista però, al poc, hi ha el desviament a cala Canyers, molt atractiva, salvatge, amb petites zones de sorra i amb una font arran de mar, i des d'aquest punt comença un camí de ronda molt maco i amb unes vistes molt interessants (3 fotos) que passa per cala Corbs, de pedres amb una piscina natural a l’altra banda, i amb una cova accessible a la banda sud.





Seguint aquest camí, vaig arribar a la petita cala Estreta, amb una antiga barraca de pescadors de construcció tradicional de pedra amb volta catalana a recer de la tramuntana, i les cales Remendon i Roca Bona o Pomes (foto), totes nudistes i qu'es comuniquen entre elles directament per la sorra. És una zona molt bonica, bastant salvatge i tranquil·la.


A continuació, ve cala Cap de Planes, l’última del municipi de Palamós, de sorra i amb una petita caseta de pescadors (foto 2015), i les illetes del cap de Planes davant.


Just davant d’aquestes hi ha les Illes Formigues (foto), formades per un conjunt de roques de granit de color vermellós i negre, on s’hi lliurà una batalla naval l’any 1285 que destruí la flota de Felip III a mans de l’exèrcit del rei català Pere el Gran, i actualment lloc preferit del submarinistes per les coves i els fons marins de l'indret.

Seguint el camí de ronda vaig passar per petites caletes que pertanyen al terme municipal de Mont-ras: Font Morisca i el Crit, indrets d’una bellesa salvatge on les roques i la vegetació es fonen en un únic element. Aquesta última té una zona de sorra i també una caseta amb annex i, per entrar-hi, s'ha de travessar un forat a la roca (foto 2015).


Per sortir del Crit hi ha unes escales al centre que arriben a un corriol i, cap a la dreta, es passa per sobre cala des Vedell, de pedres i de bastant difícil accés. Després d'una forta pujada entre pinedes arran de penya-segats, el camí segueix fins trobar una reixa i, de seguida hi ha un pas per travessar a l'altra banda. Seguint una petita pista a l'esquerra, vaig arribar a la pista principal que va a parar a l'entrada del jardí botànic de Cap Roig, famós també pel seu festival de música que fan tots els estius.
Cap Roig va ser construït per encàrrec d'un matrimoni (ell era coronel exiliat rus i ella una aristòcrata anglesa) que varen adquirir la finca de Cap Roig l’any 1927. També van fer contruir cases pel servei i estables pels cavalls, a més d'un fantàstic jardí de més de 20 hectàrees que inclou exemplars d'arreu del món i una col·lecció d'escultures que s'adapten perfectament a l'entorn. Es pot visitar durant una hora aproximadament per 6€ (als clients de La Caixa per 3€). 

Vaig seguir per un tram de carretera asfaltada que condueix a l’entrada del castell d'estil escocès amb una portalada monumental (foto).



Baixant la carretera des de Cap Roig, a la dreta, vaig trobar els primers carrers de Calella de Palafrugell i, seguint les marques del GR92, primer per l'avinguda Costa Brava i després el carrer dels Castellets, vaig baixar les escales fins el carrer de l'esquerre (el que hi ha enfront està tallat) i, després cap a baix fins a trobar les últimes escales que condueixen al bonic camí de ronda. Si l’agafem cap a la dreta, ens porta cap a la platja del Golfet, de sorra, molt atractiva i també molt concorreguda (foto 2015).

Després, retrocedint aquest pocs metres, vaig seguir per l’interessant camí trobant diversos túnels, passant per les cales de la Font Fina i de la Font d’en Roques, (foto) també per un munt de roques curioses com: L’Agulla del Golfet, roca Vermella, punta dels Forçats, el Castellet d’en Niell, i petites cales de pedres com: s’Amagador, Foradada, Aigües Mortes i les platges dels Canyers/Sant Roc, els banys d’en Caixa i Port Pelegrí, totes tres de sorra.

L’Ajuntament de Calella podria aprofitar la gran quantitat de cartells que ha posat a molts indrets per dir que l’espai no és protegit, per afegir el nom de cada racó.



El camí de ronda acaba davant de l'Hotel Sant Roc, des d'on es té una esplèndida vista d'un dels indrets amb més carisma de la Costa Brava, Calella de Palafrugell (foto).


Agafant el carrer a la dreta i les posteriors escales, es passa per la punta dels Burricaires amb el seu mirador, la Platgeta, Port d’en Calau, Port Bo o platja de les Barquetes i el port de la Malespina. Aquestes tres últimes formen part de la badia de Calau i, just al centre de tot, hi trobem la famosa arcada (Les Voltes) (2 fotos), que surt a totes les fotografies de Calella de Palafrugell i de la Costa Brava i on, cada estiu (el primer dissabte del mes de juliol), s’hi fa la cèlebre cantada d’havaneres.

 
Agafant el carrer més enganxat a la costa, arribem a una petita barana d'una terrassa convertida en un esplèndid mirador, Manel Juanola i Reixac de la casa Rosa o Can Genís, que cal travessar, (hi ha dret de pas), i després de passar per punta del Conill, s'arriba a la platja del Canadell, amb un bonic passeig amb unes cases indianes ben maques (2 fotos), i lloc d'estiueig de la burgesia de Palafrugell des de mitjans del segle XIX.





















Vaig dormir en un apartament que em varen deixar les meves cosines, al costat mateix de la platja del Canadell.